Opinió

LA GALERIA

Elogi del discjòquei

Dissabte vinent es farà
a l'Inagua de Palamós un homenatge a Ángel Pérez, que va ser discjòquei
de Maddox
de Platja d'Aro

Aquest estiu hem rebut la visita de discjòqueis molt ben cotitzats, com ara Richie Hawtin (Escape in the Park, Girona) i –salvant totes les distàncies– Paris Hilton (Tropics, Lloret), que ja se sap que poden cobrar quantitats estratosfèriques per una sessió de tres o quatre hores, en el millor dels casos. La professió de discjòquei ha estat probablement una de les més revalorades socialment i econòmicament des dels seus inicis fins ara: de ser un personatge anònim que ambientava els locals des del refugi de la seva cabina, si la tenia, a créixer a poc a poc en importància dins la cadena del lleure nocturn, fins a convertir-se en la peça clau del negoci, capaç de moure gent d'un local a un altre i d'assolir l'èxit d'una discoteca. El bon discjòquei és gairebé un psicòleg que sap què necessita escoltar el públic en cada moment.

A les nits de la Costa Brava hi ha hagut des de sempre molt bons discjòqueis, la majoria dels quals van haver d'aprendre l'ofici per intuïció o per transmissió de coneixements, si trobaven un DJ més experimentat i generós amb el seu bagatge tècnic i musical. En aquella època no hi havia centres com l'escola de música avançada i so Eumes de Girona, on ara un discjòquei es pot formar com a tal i aprendre també nocions de producció musical. Tot ha canviat: molts discjòqueis han substituït el vinil pels suports digitals, tot i que el vell i estimat disc de plàstic negre continua mantenint el prestigi de la peça única.

Segur que Ángel Pérez no entendria la seva feina sense un tocadiscos i un bon grapat de vinils. Pérez (Melilla, 1943) va ser discjòquei de la històrica discoteca Maddox de Platja d'Aro durant 15 anys, des de principi dels anys setanta. A la discoteca d'Oriol Regàs, Ángel Pérez punxava rock progressiu potent i música electrònica experimental –Klaus Schulze o Jean Michel Jarre, de qui va estrenar a l'Estat el seu famós Oxygène–, balades per ballar en penombra i, en ple tardofranquisme, himnes de rebel·lió com ara La gallineta de Lluís Llach i Els segadors. Ángel Pérez, que prepara un llibre de memòries (Les vivències d'un discjòquei de la Costa Brava) rebrà un homenatge dissabte, 10 de setembre, al bar musical Inagua del Port Marina de Palamós. Hi haurà un bufet fred (20 h, 20 euros) i després Ángel punxarà els seus discos per fer un magnífic viatge en el temps, obert a tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.