Localistes

Les eleccions a Hong Kong han comportat una sorpresa inesperada en forma de la irrupció al Consell Legislatiu de vuit diputats independentistes.

Independentistes de Hong Kong. La sorpresa és gran perquè el sistema electoral de Hong Kong és com un camp de mines. Quan la ciutat va passar a control de la República Popular de la Xina es va acordar amb la potència colonial, la Gran Bretanya, un període de transició durant el qual hi hauria un simulacre de democràcia. El Consell Legislatiu, així, es mig triat només. El Partit Comunista Xinés s'assegura més o menys la meitat dels escons gràcies al vot d'organitzacions que controla i es disputa la resta amb els partits demòcrates.

Aquest cop la sorpresa ha estat que en el que en diuen “vot geogràfic” han guanyat els demòcrates. El Partit Comunista ha aconseguit setze escons, però els demòcrates n'han tret dènou, vuit dels quals de joves partidaris de la independència i membres d'organitzacions que no existien fa mig any.

Ja es poden imaginar l'enrenou que significa posar en l'agenda política xinesa la reivindicació de la independència de Hong Kong. Però els localistes ho han aconseguit. Entre moltes trampes i prevencions, una de les quals ha estat precisament prohibir la definició d'independentista. Això ha donat lloc a aquest curiós invent de definir-se com a localistes, que potser acaba sent un encert per a tots i arreu del món. Per què no?

Que l'independentisme al món avui siga cosa de ciutats cosmopolites com Barcelona, Hong-Kong, Edimburg i la mateixa Londres —on ja s'han sentit veus favorables al localisme— és un senyal que nosaltres no faríem bé de no fer-ne cas. Alguns continuen volent fer veure que tot això és anacrònic, que reclamar un estat propi és cosa del passat. Però la realitat es fa difícil de discutir, com diria Carod Rovira, “ací i a la Xina popular”.