Recuperar la sobirania

Ahir es va donar a conèixer una d'aquelles dades que ens indignen. Segons un informe del Banc d'Espanya en el qual es ressegueix el paper de l'Estat en els rescats financers, la reestructuració del sistema bancari va fer que els governs del PSOE i el PP hi injectessin 51.303 milions d'euros, dels quals només se n'han recuperat 2.689 milions, un 5,23% del total. Una part d'aquesta immensa factura es va finançar gràcies al rescat europeu, mentre que la resta va provenir de diners del govern espanyol. Tant en un cas com en l'altre, doncs, es van utilitzar diners públics.

Si volen augmentar el seu grau d'indignació, els diré que en el mateix període de temps, a Catalunya es van produir més de 170.000 desnonaments; en bona part concentrats en la gran banca (31%); això sí, sense que el PP mogués ni un sol dit per evitar-los. L'escàndol bancari que s'ha produït a l'Estat espanyol, amb la connivència dels governs del PSOE i el PP, és monumental. A les dades anteriors cal afegir el drama de les preferents o els milions d'euros de beneficis que han aconseguit els bancs per la recaptació fraudulenta d'unes hipoteques referenciades en uns índexs abusius (l'IRPH) que afecten gairebé mig milió de catalans i que la Unió Europea va instar a eliminar el 2009.

Quan parlem de recuperar la sobirania ho estem fent, també, per trencar aquests vells esquemes; per transformar aquesta forma de fer política en la qual els que manen no són els poders públics, sinó els lobbys de pressió, entre els quals el financer. Hem d'aprendre moltes coses de la lluita del carrer. Hem d'aprendre, per exemple, de la pressió dels afectats per la hipoteca, que va contribuir a remoure les consciències de la ciutadania i ens ha mostrat que les accions unilaterals serveixen per fer front a les injustícies i mantenir el dret a l'habitatge. I ens han de permetre, també, preservar un país sencer que corre el perill de veure's arrossegat per un estat decadent. I, sobretot, per recuperar la sobirania.