Quatre dècades, la mateixa lluita

Aquest dia màgic que comença ben d'hora ben d'hora al peu de Rafel Casanova i que acaba ben tard al peu de l'escenari del Concert per la Llibertat ens ajuda a recordar qui som i per què lluitem.

No és cert que el dia d'avui sigui màgic des de fa només cinc anys. En fa quaranta, a Sant Boi de Llobregat, un grup d'activistes, polítics i ciutadans d'ideologies molt diferents ja es van reunir per reivindicar un objectiu comú: la democràcia. En aquests quaranta anys la flama de la reivindicació no s'ha apagat mai, sempre hi ha hagut lluitadors com els que descrivia Estellés, que no han dormit perquè els pariren per vetllar la llarga nit del seu poble. Gràcies a ells ara avui podem dir que som prop de la victòria; justament gràcies als que no es van rendir quan eren pocs i assenyalats, els darrers anys els catalans hem protagonitzat les manifestacions democràtiques més grans d'Europa.

La clandestinitat ha donat pas a l'era digital i han canviat les formes de lluita i les formes de mobilització. Malauradament, però, els motius pels quals lluitar no han canviat tant, o no han canviat gens. Avui, quaranta anys després, hem de seguir reclamant llibertat i democràcia. Després d'una agònica transició feta amb peus de fang en què mai es va jutjar el franquisme, ara ens trobem sotmesos a una pretesa democràcia sense separació de poders, en què s'emprenen accions penals contra els representants de les institucions catalanes escollits democràticament a les urnes, amb un Estat que activa les clavegueres per fer mal, que prohibeix, que suspèn, que jutja i que mai no escolta.

Per això és tan necessari que avui, quaranta anys després, la revolució dels somriures torni a bategar als carrers de les ciutats del país. Sortirem al carrer perquè sabem que sense lluita no hi ha conquesta, i somriurem perquè ho tenim a tocar i ens sabem a punt de la victòria. Somriurem per la Muriel Casals, pel Jordi Carbonell i per tots els lluitadors que fa 40 anys a Sant Boi van sortir a reivindicar això tan preuat i tan escàs a l'Espanya d'ahir i d'avui: la democràcia.