Mireu què us diuen

Que liberals que es tornen alguns quan es tracta de donar llibertats als enemics de la llibertat. Aquest estiu ens han volgut fer creure que portar un vestit de bany que oculta i dissimula el cos sencer –excepte, per ara, mans, peus i l'oval del rostre– és un dret que els europeus han de respectar. I també hi ha qui ens anuncia que aquest embalum tèxtil exclusiu per dones és un triomf feminista perquè expressa la voluntat de les qui se'l posen d'assumir el propi cos al marge dels opressors cànons estètics occidentals. És ben bé el món a l'inrevés; però ja no ens hauria de sorprendre. Tota restricció de llibertats d'inspiració islàmica és immediatament acceptada i promoguda per polítics i intel·lectuals que el dia abans juraven la bandera de la laïcitat, amb arguments que desafien el sentit comú. Ens hauríem de preguntar com és que algú vol anar a banyar-se minimitzant la possibilitat de tocar una gota d'aigua; alguna cosa no rutlla. No es tracta d'una extravagància en la indumentària que, com tantes que la moda imposa, així com ha vingut se n'anirà; és un estendard de conquesta, i una declaració d'intencions sobre el paper assignat a la dona en la societat que ens volen imposar. El burkini, d'igual manera que totes les variants del vel islàmic, envia un missatge sobre les dones que no el porten, i no és un missatge agradable de sentir. La tapada és virtuosa, i digna de respecte com a filla, germana o muller d'un home islàmic que n'és responsable. Les altres, les que van destapades, són exactament tot el contrari.