Que cau, que cau!

Un dels grans misteris del dogma popular –popular del PP– havia estat fins ara la impunitat de Rita Barberá. La causa dels “sobres” a l'Ajuntament de València, sobre blanqueig de diners i finançament del partit, ha afectat, amb proves contrastades, tot l'equip municipal de l'exalcaldessa. Les declaracions són concloents. El partit rebia comissions espúries d'empresaris beneficiats que blanquejava amb aportacions “voluntàries” dels seus dirigents, els quals s'ho cobraven en còmodes sobres. Els sobres es van tornar incòmodes quan, com sol passar sovint, algú va decidir confessar i explicar tota la trampa. Fins ara la trama afectava l'equip de l'exalcaldessa, però ella havia aconseguit, amb paraules del mestre Puyal, escapolir-se de l'escomesa. Això es va acabar ahir, quan la sala penal del Tribunal Suprem va decidir obrir causa finalment contra Barberá. Tot no està dit, perquè, encara que la investigació de debò comença ara, si no hi ha proves concloents, ses senyories podrien decidir arxivar la causa. Però sigui com sigui, la impunitat s'ha acabat. Obligat per les circumstàncies polítiques adverses, la majoria absoluta del PP al Senat concedirà el suplicatori al Suprem, i l'era Barberá passarà a la història. Al tarquim de la història. S'acaba, doncs, del tot, una era i un règim. El règim popular que va devastar el País Valencià. Ara només cal pregar als déus que la història sigui més propícia amb un territori que no es mereixia tanta desgràcia. Descansi sense pau Rita Barberá.