El 30% del doctor Margallo

José Manuel García-Margallo és un ministre extravagant. El doctor Margallo dedica una part considerable del temps a sentenciar sobre Catalunya. Aquesta dedicació confirma les teories dels independentistes catalans. Si és el ministre d'Exteriors qui més en parla, és perquè el govern de Rajoy considera Catalunya un afer exterior. Les coses clares i les adscripcions, coherents. L'extravagància no s'acaba aquí. Perquè García-Margallo cada vegada que parla de Catalunya ho fa des del tremendisme. Si ell és la màxima expressió de la diplomàcia espanyola, hauria de ser menys agre. La diplomàcia és això: suavitat, tolerància, guant de seda i no se sap quants tòpics més. Cap govern civilitzat del món confia les relacions exteriors a un trencaossos. Cada vegada que el ministre parla sobre Catalunya és per anunciar les set plagues bíbliques i alguna més del seu rebost. Amb diplomàtics com ell, ja hauríem d'haver arribat a la setena guerra mundial. El ministre en funcions eternes va comparar fa pocs dies l'independentisme català amb el terrorisme i la crisi. Guanyaven la crisi i el terrorisme, perquè tenen solució. Ahir García-Margallo va deixar anar que el procés sobiranista ha obert ferides profundes en la societat catalana que cicatritzaran en la pròxima era glacial i es va mostrar partidari d'explicar als catalans que els enganyen. Perquè les conseqüències que tindria la independència de Catalunya suposarien uns costos del 30%. A qui? A Espanya? Té raó. La ferida seria tota seva.