El crit no era “referèndum”

Cal tornar al consens del 80% a favor del dret a decidir. Cal construir sobiranies per decidir-ho tot. Culminarem el procés. Cal eixamplar les majories. Cal convèncer els indecisos. Cal seduir els que volen reformar Espanya perquè entenguin que només amb una república catalana es podran fer realitat les seves aspiracions de justícia social. Això només es resol amb un referèndum acordat amb l'Estat. Amb un 48% no hi ha prou legitimitat. Ho deixarem tot a punt per tal que sigui el poble de Catalunya qui decideixi si hem de ser o no independents.

Tot el paràgraf anterior és un compendi de les excuses de mal pagador que fan servir els que no volen la independència o no es veuen amb cor de fer front a l'enorme repte de trencar amb Espanya. Parlem clar: el clam de la manifestació de la Diada no era “referèndum”, era “independència”. El 27-S vam exercir “el vot de les nostres vides” i vam guanyar. El Parlament té un mandat democràtic clar i el govern té una majoria absoluta per executar-lo. Aquest mandat no consisteix només a fer les feines preparatòries, sinó a fer de Catalunya una república independent. En aquesta legislatura. Tenim tota la legitimitat del món. No ens falta res més que exercir la voluntat democràtica dels catalans i aguantar el tipus. Sabem que no serà fàcil, però estem disposats a resistir els embats i les represàlies. Govern i Parlament: no ens falleu.