Un judici amb impuls polític

Amb la declaració ahir de Francesc Homs al Tribunal Suprem per la causa del procés participatiu del 9-N es completa, en espera de la resolució judicial, l'aberració democràtica de jutjar uns dirigents polítics per haver preguntat a la ciutadania catalana el parer del seu futur polític. Un judici, el del 9-N, que si no se li vol dir polític, que ho és, no hi ha dubte que té al darrere l'impuls polític del govern espanyol del PP, que va obligar el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, a tombar el criteri unànime de la fiscalia de Catalunya, que no hi veia motiu de judici. Una pressió política que cal recordar que va comportar la dimissió d'Eduardo Torres-Dulce. Una vergonya democràtica a la qual cal afegir la doble moral que suposa la falta d'actuació en el cas de la conspiració del ministre Fernández Díaz. Del 9-N probablement cal extreure'n una lliçó. Els poders de l'Estat no estan disposats a tenir en compte els passos enrere per evitar xocs frontals com va ser la derogació del decret de la consulta del 9-N que el president Mas va signar amb tota solemnitat. L'intent de modular la resposta de l'Estat acatant la primera prohibició del Constitucional –en contra del parer de socis del govern com ara ERC– i derivar el 9-N cap al procés participatiu no ha comportat esquivar atacs judicials i, en canvi, va desvirtuar en certa mesura la consulta –per això la ploma amb què Mas va signar el decret no ha acabat al Museu d'Història de Catalunya com es va dir llavors. El 9-N va ser una altra impressionant mobilització del sobiranisme català, però va evitar donar rang sobirà i vinculant al resultat del 9-N, que és el que hauria suposat tirar endavant la consulta prohibida. Ara que debatem sobre el referèndum (RUI o no RUI) potser que ho tinguem en compte i evidenciem que quan t'enfrontes a un estat antidemocràtic no hi ha dreceres que evitin la reacció repressiva. I, per tant, cal fer els passos que pertoca, fer-ho bé, i assumir-ne les conseqüències sense defallir.