Chicago i Moscou

Amb cotxes, la Via Laietana de Barcelona sembla un carrer de Chicago que esperés veure passar Eisenhower amb un descapotable per tirar-li paperets i serpentines des de les finestres i els balcons. Sense cotxes, és una avinguda del Moscou soviètic: si hi circulessin tramvies, l'Omar Sharif hi tindria un col·lapse cardíac en veure caminar-hi la Julie Christie amb un cistell d'anar al mercat. Amb motiu del Dia Sense Cotxes que es va celebrar ahir dijous, la Via Laietana va ser Moscou. Avui torna a ser Chicago. El mercat de la Julie Christie és el de Santa Caterina. El dia que la Via Laietana va ser Moscou semblava que estigués desproveït i només s'hi poguessin trobar apis i llimones. Quan és Chicago, s'hi despatxen els entrecots i llobarros de l'Al Capone.

Si el Dia Sense Cotxes pretén oferir-nos aquests contrastos, endavant i no ens enfadarem, per un dia. Ara: a mi ningú no em treu la sensació que es tracta d'una operació no “a favor” de la pacificació urbana, de la netedat de l'ambient i totes aquestes coses que es diuen, sinó d'una mesura “en contra”. “En contra” dels automobilistes més que “a favor” dels vianants o ciclistes. És com el famós pregó de la Mercè d'aquest any o com el també famós poema “blasfem” que va ser recitat al Saló de Cent per Santa Eulàlia. No són programats per satisfer els uns, els propis, sinó, amb més intensitat, per disgustar els altres. O la presència de l'estàtua de Franco al Born. Diuen que és amb motiu d'una exposició on es veu que Franco quedarà malparat. Jo, malgrat aquesta intenció, no he observat que ningú victoregés amb entusiasme i frenesí l'exposició, ni tan sols els seus organitzadors i patrocinadors. En canvi, s'han sentit de molt lluny els esgarips dels que se'n senten ofesos perquè consideren el Born el santuari de tot el contrari que va representar Franco i tots els francos, de 1714 fins ara. L'exposició es fa contra ells. I com més mostrin enuig, amb més insistència i delectació. L'actor Toni Albà ha contraprogramat un pregó “independentista” al marge de l'oficial de la Mercè. La provocació porta confrontació: el pregó alternatiu també va “en contra”, de l'altre i dels altres.

Les polítiques del darrer regnat del PP, que no s'acaba mai, han estat també “en contra”. En contra dels mestres, en contra de la normalització lingüística, en contra dels treballadors... És el principi del “se van a enterar”, que traduït al barceloní d'extremosa esquerra és “ara sabran el que és bo”. “Se van a enterar estos catalufos y maestros”, “ara sabran el que és bo” els senyorassos que van amb cotxe, els missaires i els de la barretina calada. L'Ajuntament no es va atrevir a tallar tota la Via Laietana: només en sentit ascendent. En un cantó Chicago i a l'altre Moscou en simetria perfecta.