Denúncia

Fa una setmana vaig descobrir una carta de l'Ajuntament de Barcelona a la meva bústia. Al sobre –de paper rigorosament reciclat– no hi consta el nom de cap destinatari i la carta mateixa s'adreça als “veïns i veïnes”, sense res més. Ens insta –dient al pa, pa i al vi, vi– a delatar sistemàticament qualsevol veí (o veïna) que sospitem que fa un “ús turístic il·legal” del seu habitatge. Aviam. És cert que el turisme il·legal pot ser una plaga: sense anar més lluny, fa pocs anys la vida d'una amiga meva poble-sequina es va convertir en un calvari gràcies als relleus inacabables d'adolescents francesos que feien un soroll espantós en un pis de l'immoble de davant. Lògicament, va denunciar-ho a la Guàrdia Urbana. Però d'això a delatar un veí (o veïna) que aconsegueix solucionar els problemes econòmics que pugui tenir tot llogant un pis seu a turistes que no molesten a ningú, hi ha una certa distància: la que hi ha entre la queixa d'un ciutadà indignat i la delació d'un xivato al servei de l'administració (de la de l'Ajuntament, s'entén, ja que la carta remarca que la Generalitat posa traves a delacions d'aquest tipus, sent com és “molt garantista amb els propietaris”). Tenia ganes de queixar-me personalment a l'autor de la dita lletra municipal pel to un pelet soviètic que gasta, però no està pas signada. Qui l'ha enviat, això sí, és la Direcció de Serveis d'Inspecció, que depèn de la Lubianka, ai, perdó!, de l'Àrea Ecològica Urbana. Poca broma.