Confiança, tot i la moció

No sé què dirà el president Puigdemont dimecres en el discurs de la moció de confiança, però si parla d'una manera tan enraonada, didàctica i ferma com ho va fer divendres passat als Premis Literaris de Girona, poden donar per fet que això va seriosament, per si algú encara no s'ho havia cregut, que hi anava. El president Puigdemont va ser clar advertint que en el cinquantenari dels Prudenci Bertrana, és a dir el setembre de l'any vinent, caldria continuar treballant per la llengua i la cultura d'aquest país, però que, a diferència de fins ara, no tindria un estat a la contra, sinó a favor. D'una claredat meridiana va ser quan va dir que ell està disposat a complir els compromisos que va prendre quan va decidir acceptar el repte de ser President de la Generalitat després del pas al costat d'Artur Mas. No ho va fer, d'acceptar el més alt càrrec polític d'aquest país, per vanitat, perquè sabia el sacrifici personal que li representaria, sinó perquè hi havia el compromís ferm de Junts pel Sí d'avançar cap a l'estat propi i perquè, amb la CUP, tenien una majoria clara independentista al Parlament de Catalunya. Puigdemont va demanar divuit mesos i en els últims temps ja ha dit, per activa i per passiva, que l'estiu vinent o començament de la tardor, hi haurà les eleccions definitives. Sí, és clar, haurà de superar la moció de confiança d'aquesta setmana, em poden dir. Això està fet i jo diria que tot i que hi haurà escenificacions, el tema dels pressupostos també. Estarem doncs en l'escenari anunciat, amb un govern espanyol que finalment s'ha adonat que això va seriosament i que farà el que calgui per evitar la independència de Catalunya. Els catalans seran, en definitiva, els que tindran la paraula, és a dir el vot, però si alguns dubtaven del paper que jugaria Carles Puigdemont, ja poden tenir ben clar que ell farà el que va dir que faria i per això ja fa dies que d'una manera clara alerta els ciutadans d'aquest país que ha arribat l'hora definitiva.