La república independent

Ha estat un cap de setmana trepidant. Tres processos electorals democràtics amb totes les de la llei, en 48 hores, i tots amb efectes col·laterals en les nostres vides. I tots tres resultats influint, sense el permís dels tertulians, en la situació de bloqueig de l'Estat funcional en funcions. Tot va començar el dissabte de la Mercè, amb el referèndum convocat a Salt (Gironès) per preguntar als veïns i veïnes d'aquesta vila sobre el desenvolupament urbanístic del sector sud del municipi, on també s'instal·laria un Ikea. El resultat del sí a aquest pla, davant del no, ha estat més que majoritari: el 87,63% dels vots emesos ho són per ratificar el projecte presentat per un dels socis del bipartit que governa la població; el soci minoritari s'oposava al citat projecte i defensava el no.

Després, l'endemà, van venir les eleccions autonòmiques a les altres dues “nacionalitats històriques” de l'Estat. En una, el partit que manté prop de 300 dies un president i un govern de la Unió Europea (o el que queda d'ell i d'ella) en funcions ha arrasat com ja ho havia fet ara fa quatre anys; a l'altre land, el resultat electoral ha mantingut el perfil nacionalista pel qual ja és reconegut i els dos partits autoanomenats constitucionalistes i d'àmbit espanyol han quedat els últims de la fila, fins i tot el que havia arrasat allà se l'ha fotut aquí.

Estic convençut, pel poc que conec de la nova manera de fer política, d'esmicolar-la a cop de piulada, de batre-la a les tertúlies, de fer-la propera a base de xou televisiu..., que avui mateix ja les anàlisis periodístiques i polítiques hauran oblidat del tot la primera de les tres consultes participatives relacionades anteriorment, i és un greu error tàctic i estratègic. I informatiu, senyors de la Corpo i servidors del comte. Que potser espereu marro per fer anar la màquina de filmar?

Transcric el tuit d'un veí saltenc pel sí i periodista, que diu literalment: “A partir d'ara, a lluitar pel comerç local a l'àrea urbana i per protegir les hortes.” Endavant les atxes!, doncs, de can Tona a can Pixera i al mig, el Parlament. L'exemple de Salt, de la seva gent, de les seves organitzacions i entitats, és per posar damunt la taula d'aquells que menyspreen la sobirania de la ciutadania quan no els convé i frivolitzen sobre la participació ciutadana. Certament, Salt ha votat a favor de la república independent de casa seva i tothom ho ha assumit, els del sí i els del no: així és la màgia de la democràcia veïnal i la responsabilitat dels polítics locals honestos, ep!... Que n'aprenguin d'un poble que havia estat annexionat a la capital de la província corresponent i va recuperar la seva independència municipal pacíficament.