Volta al món

Se m'acosta un senyor, que no conec de res ni he vist mai, esverat, sulfuradíssim. Si l'entenc bé, confia en les meves influències perquè tramiti i elevi un disgust que té. Ja m'ha vist bé? Jo, influències? Em parla de tractes humans desconsiderats, de menjar dolent, d'excursions decebedores, de gent poc fiable, tot enmig d'un garbuix de frases inacabades i de canvis de pla narratiu. El senyor fa com les orquestres que abans d'atacar el concert proven l'afinació dels instruments, perquè de mica en mica es calma, abandona la peroració desordenada i encarrila una composició coherent. Acompanyat de la seva dona, acaba d'arribar d'una volta al món muntat en el transatlàntic d'una companyia italiana de nom. La parella se les prometia molt dolces, tant per la perspectiva del viatge impressionant com pels diners que els ha costat emprendre'l. En comptes d'això, s'han trobat amb un menjar mediocre i repetitiu, amb unes incursions a les ciutats que han visitat que no han cobert les expectatives, amb una tripulació poc atenta, amb un malestar general entre els passatgers... Primer, l'enfilall de calamitats em deixa parat. Després, em sembla que l'entenc. Jo he fet un parell de creuers, limitats a deu o dotze dies. El primer dia tot fa gràcia perquè tot és nou. El segon, ja has calat el senyor antipàtic i el senyor simpàtic. El tercer, el que semblava simpàtic és l'antipàtic, i l'antipàtic és el simpàtic. Aquest mateix dia trobes l'arròs covat i que els autobusos que t'han de transportar a una ermita van tard. Al quart, torna a sortir la carn amb suc del primer. Fins aquí, com la vida d'una setmana en un mateix hotel o balneari. El meu comunicant s'ha mantingut no quinze dies, que poden passar volant i acabar bé, sinó tres mesos i mig dalt d'un vaixell, i el que li passa és que ha avorrit els espaguetis, el cambrer, el pianista, els balls del capità i la cabina estreta. Té el cap com un bombo pel picar dels motors i està embafat de la proximitat dels antipàtics, dels simpàtics i fins i tot diria de la seva dona. La seva confusió és monumental: no sap si situar un monument a Buenos Aires o a Sydney ni si l'ermita era a Hawaii. Hi ha ermites a Hawaii? Tres mesos i mig en règim d'hotel indefugible han de posar a prova la capacitat de convivència i en nits d'insomni has d'evocar els grillons de Ben-Hur o els Deu negrets d'Agatha Christie. Miro de fer entendre al senyor com jo ho veig. “He protestat a la companyia i no em donen resposta.” No deuen donar l'abast; tothom es troba com vostè. Li recomano un règim de canelons casolans i de sopa de farigola, una excursioneta a peu, tot sol, a una ermita fiable i coneguda... “Reclamava que em tornessin els diners.” Han tingut bona mar? “No ens podem queixar.” Consideri que això sol ja val totes les pessetes.