Guanya Rajoy

El vesper alterat de la comunicació dóna a la crisi del PSOE la mateixa consideració que al cisma d'Occident. Sense arribar al grau de calamitat còsmica, és cert que la tropa socialista escindida ha generat una autèntica crisi d'Estat, perquè el PSOE és això: sistema. “Sistèmic”, com en diuen ara els retòrics politòlegs. Només els faltava aquesta! L'anguila Iceta va sentenciar després de les segones i darreres eleccions espanyoles que la triple negativa era impracticable: “No es pot dir no a Rajoy, a constituir-se com a alternativa de govern i les eleccions de desembre.” Hi havia una quarta via, que és la que ha triat el PSOE: esventrar-se a ell mateix i que sigui allò que vulguin els déus. El serial socialista es farà llarg i sagnant. Acabaran als tribunals disputant-se les sigles. Però, per sobre de tanta pólvora, hi ha una constatació també innegable: qui en traurà més profit serà Mariano Rajoy. És dolorós reconèixer que l'únic partit sòlid a l'Espanya d'ara mateix és el PP. Com una pinya es tanquen els populars quan es tracta de defensar els seus interessos i el mando en plaza. Si Rajoy fos una mica més hàbil, s'afanyaria a trucar a la porta de La Zarzuela i demanar al rei que li doni la vènia d'una segona investidura. Si els òrgans de desgovern socialistes s'han trencat per la meitat, no és gens aventurat pensar que també ho farà el grup parlamentari, i això podria facilitar l'abstenció que demana el candidat popular. Qui guanya? El de sempre, però amb una mica més de bombo.