Engrunetes contra el kraken

Seria injust, no es pot demanar, i crec fermament que ningú no demana a cap funcionari que assumeixi el paper de màrtir del procés. Heroïcitats, les justes. Cal protegir el cos funcionarial davant l'ofensiva judicial espanyola, perquè les ires de la desconnexió no s'acarnissin sobre professors, informàtics, lletrats o mossos d'esquadra.

És legítim i comprensible, doncs, que davant del GAL polític i la persecució jurídica ultraunionista, fins i tot els funcionaris independentistes, per molt que tinguin el carnet d'Esquerra a la butxaca, prefereixin evitar una immolació al mig de la plaça major. Estem resoludament en contra d'assenyalar covardies en aquest sentit.

La resolució del procés ha de somoure voluntats polítiques col·lectives, acompanyades de la mobilització social sostinguda al carrer. Cal evitar de totes totes deixar funcionaris a la intempèrie i que es converteixin en engrunetes lluitant contra el kraken.

Però no es pot ser naïf i pensar que la maquinària repressiva de l'Estat no voldrà que trontollin fermeses unipersonals, que no intentarà dividir i enfrontar col·lectius de funcionaris entre ells, que no provarà de rompre voluntats infrangibles. Aleshores apareixeran funcionaris –que n'hi ha– disposats a no estovar-se i mantenir el tipus fins a les últimes conseqüències, incloses les personals, qui sap si en un sentit més pregon que les que acabi assumint algun polític independentista.

En els últims temps hem vist injustícies individuals, com el vet espanyol a Clara Ponsatí a Georgetown, la suspensió del jutge Santi Vidal per haver redactat merament una Constitució catalana en el seu temps de lleure, la retirada arbitrària de l'acreditació al cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals... I en vindran més.

Ja s'acosta; han alliberat el kraken i s'albira a l'horitzó, que és allà on s'ajunten el cel i la mar i és també on acaba l'autonomia i comença la Catalunya independent.