Les Gavarres, el parc natural pendent

L'any 2000, l'activista i polític Francesc Ferrer Gironès (Girona 1935-2006) va impulsar la primera caminada entre Llagostera i la Bisbal per rememorar la gesta de la sindicalista Isabel Vilà, que el 6 d'octubre de 1869 va fer la travessa per ajudar els republicans de Pere Caimó en el Foc de la Bisbal. Sobre aquesta dona avançada al seu temps, Ferrer va escriure dos llibres: Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana (1996), editat per l'Ajuntament de Llagostera, i el segon, ampliat, amb el mateix títol i l'afegitó Una dona rebel al segle XIX (Viena, 2005). I Toni Strubell va publicar a El Gall Editor Isabel “cinc hores”, que el 2013 es va adaptar al teatre amb el nom d'Isavel. La travessa no és dura però sí exigent. Es fa amb companyonia però no val a badar, el ritme és alt, ja que sortint a dos quarts de vuit de Llagostera, abans de les deu ja s'està esmorzant al mas del Rocatal, que el seu propietari, Melcior Soler, obre per als caminants, i és on amb la música de l'acordió d'Antoni Mas es canta la cançó dedicada a la “Isabel cinc hores”: “No hi ha dones al món com les de Llagostera, que pels republicans van portar bandera...”. Els caminants passen per indrets tan singulars com el coll del Matxo Mort, la castanyeda d'en Genoer i el pont de les Dobles, i s'arriba a la Bisbal al migdia. En la caminada hi participa gent del Gironès i una bona representació de la Bisbal i entorns, promoguda pel Grup de Dones.

El Memorial Isabel Vilà també ha d'ajudar a reivindicar que les Gavarres siguin declarades parc natural. L'any 1975 més de cinc mil persones van signar el manifest que començava: “Profundament identificats amb el que han representat per als nostres pobles les Gavarres, volem manifestar públicament la indignació i tristesa que sentim davant la progressió d'un procés degradant que està posant en perill la seva condició d'espai natural obert a tothom.” Es va aturar la urbanització que ja esbardellava Puig d'Arques, però no es va poder fer res contra les que ja omplien la part del massís que es decanta cap a Santa Cristina d'Aro, Castell-Platja d'Aro i Calonge. La serralada és el gran pulmó del Gironès i el Baix Empordà, i la declaració d'espai d'interès natural és gasiva i insuficient. Cal posar-hi remei.