Valents de Farners

Recorden en Carles Rexach quan deia allò de “córrer és de covards”? Doncs sí: n'hi ha que corren per fer la gara-gara a un públic que els paga i que s'està escarxofat exigint-los que treguin el fetge per la boca. També hi ha gent que corre per fer salut. Aquí em disculparan que els recordi la citació de no sé qui: “L'únic esport que he fet a la meva vida ha estat anar a peu als funerals dels amics que feien esport”... Després ja venim els qui correm perquè tenim pressa. Aquests som els més ximples de tots: més valdria que ens poséssim el despertador vint minuts més d'hora... El cas és que a Santa Coloma de Farners ha anat sorgint una quarta categoria de corredors: aquells que ho fan perquè tenen valor, perquè procuren per la salut dels altres i, a sobre, paguen en comptes de cobrar i no els fa res arribar tard, molt tard, i suant la cansalada. Són gent com en Manel Barroso, en Jordi Pena, en Marc Jaumandreu, en Xavier Antonio, i tants altres fins a completar una trentena llarga d'atletes farnesencs. Aquest cap de setmana passat han participat a l'Oncotrail 2016, la quarta edició d'una cursa de resistència organitzada per Oncolliga Girona. Ara vostès diran: bé, i què? Doncs aquí tenen el què. Per inscriure-s'hi en Manel i companyia van gratar sota les pedres, durant mesos, per reunir un mínim de mil euros, que al final han estat dos mil sis-cents. Dissabte van viatjar de matinada a Palafrugell perquè arrencaven a les nou del matí i ja se sap: acreditacions, estiraments, tonificació i tota la pesca. Un cop en línia, doncs res, tu, a córrer cent quilòmetres en relleus de quatre. Els primers cinquanta vorejant la costa (platja de Castell, Begur, sa Riera...) i els altres cinquanta, un cop arribats a Pals, cap a les Gavarres. Entremig, una restauració a base d'arròs, que m'imagino més pastat que el pòrtland però tant li deu fer: quan tens cinc minuts per dinar, t'ho empasses i avall. Ah, sí, també unes postres de músic, que amb la boca com un parrac, passen la mar de bé. Fem números? Dos mil sis-cents euros per quinze hores de cursa fan cent setanta-tres euros, l'hora, a repartir entre vuit. Però no hores cobrades, no, sinó pagades. Hores de lluita contra el càncer... Hi ha dies que escrius un article escarxofat davant de l'ordinador, penses en gent del teu poble i se t'escapa un “córrer és de valents!”