L'absència de bolets

De bolets no n'hi ha, però se'n parla. I amb molta més veritat que els titulars dels diaris de cada temporada: “El negoci dels bolets”, “Carnet per a boletaires”, “Un pet de llop de dos quilos”, “La gírgola més grossa”, o “Gran festa del bolet....”, a Berga, Setcases o on calgui. Aquest any sembla que la cosa no dóna per a notícies tan interessants, valentes i investigades, com el que suggereixen els titulars esmentats. Als bars i tertúlies de les zones més micòfagues, els bolets són tan presents en les converses com ho han estat vés a saber des de quants anys fa. La seva absència no posa en dubte la seva existència tal com fan a tants i tants mitjans de comunicació. La feina que no fan els qui l'haurien de fer, es fa en tavernes, tasques i carrers. La gent del territori, quan les coses no van segons els cicles coneguts, es pregunten el perquè de l'escassetat, treuen conclusions i, equivocades o no, són molt més raonades que tants de criteris que se'ns imposen per ideals inexistents.

A mi, què volen que els digui, m'encanten cada vegada més les temporades d'escassetat. La majoria de gent no en troba; els experts passegen cistelles mig buides i el qui cada any es refia dels parents, amics o veïns ni tan sols els ha tastat. No és, ni de bon tros, la temporada més dolenta. N'hi ha hagut moltes altres. Una altra qüestió és que la gent en vulgui guardar memòria. Som un país que celebra les derrotes militars i oblida les naturals. Els qui en venen, en temporades com la que ens ocupa tenen un gran repte. N'hi ha menys, i per tant es venen a trenta euros el quilo. En les tardors que n'hi ha molts els he vist rebaixats fins a cinc euros. M'agraden molt les converses de la gent de muntanya sobre els bolets, potser és perquè tant m'agrada aprendre com ensenyar. Però intenten explicar les coses amb lògica, amb la precisió exacta de l'observació atenta: després de la tempesta ve la calma i després de l'estiu, la tardor. Que els mitjans no ho reflecteixin no vol dir que no es parli de bolets. Els mitjans han de parlar en exclusiva que nevi al gener en zones de muntanya, que plogui a Galícia a finals d'estiu o que faci calor a Còrdova al juliol. La resta se'ls en fot; si no és com cal, no cal parlar-ne: no pot no nevar, no pot no ploure i no pot no fer calor. Les absències fan por.