Blindats

El dia que el president Carles Puigdemont guanyava la qüestió de confiança perdia una peça providencial pel procés: la renúncia del secretari general del Parlament. Pere Sol ha sigut, de moment, el funcionari de més alt rang que se'n va. Diu que ho fa per raons personals però a ningú se li escapa que ho fa pel repte personal i professional que té al davant: passar de la legalitat espanyola a una de catalana amb les conseqüències jurídiques que se'n puguin derivar i que el puguin afectar directament. És a dir, abans no pugui actuar perquè li ho impedeixi l'Estat, Sol plega per responsabilitat. I justament perquè la responsabilitat en tot aquest procés l'han d'assumir els polítics i no els funcionaris que fan possible la feina dels polítics, cal que se'ls doni les eines per poder treballar en llibertat. I aquesta, la feina dels funcionaris, els que fan que l'engranatge parlamentari rutlli, és la baula que més s'ha de reforçar si volem garantir que el procés de desconnexió culmini amb èxit. El convenciment és general que si l'Estat estira fort per aquí, per la via jurídica, aconseguirà tombar la voluntat del funcionari i trencar la cadena de transmissió d'ordres de l'executiu al legislatiu i tot quedarà en paper mullat. Ja sé que hi ha la intenció i la voluntat des del govern català d'implementar una normativa que així ho prevegi, però ara més que mai toca desplegar aquesta llei. I de manera urgent. Una llei per la qual el funcionariat, que ho ha de fer possible, que ha de garantir que es puguin complir certs tràmits aprovats per la majoria de la cambra catalana, no es vegi aturat perquè des de l'Estat se'l paralitzi, se l'inhabiliti. Ara més que mai cal que se'l protegeixi com cal perquè pugui fer la seva feina sense por que res ni ningú coarti la seva capacitat i sense oblidar, tampoc, que ningú que no ho vulgui hagi de sacrificar res, només faltaria. Però trobo que el govern del nostre país els hauria de tenir blindats, els funcionaris, perquè res ni ningú els pugui buscar les pessigolles.