Opinió

L'excel·lència de Lloret

El pla d'excel·lència del meu poble per atraure visitants dóna gust

Un cap de setmana del febrer passat l'heraldista Armand de Fluvià va venir a Lloret a fer una conferència al Club Marina Casinet. El guarda de la zona blava on aparcà li digué que posant un euro, a l'hora que era, ja n'hi havia prou. Ho va fer, però, distret, es ficà el tiquet a la butxaca. A l'hora de tornar a marxar, es va trobar una multa per “estacionar a la zona blava sense tiquet habilitant”. Com a amic seu vaig intentar resoldre el problema pensant que encara s'aplicava la lògica. El tiquet no hi era, però el tenia. El dilluns següent vaig anar a mostrar-lo a la policia. Ja havien tramitat la multa –qui diu que la poli no va ràpida?– i em van remetre al Servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal. Una oficinista em va insinuar que era millor pagar els 40 euros que reclamar, perquè es podien transformar en 80. Vaig insistir que, per mi, no era el mateix un frau que un oblit i que això era una raó evident. Confiant en la intel·ligència dels superiors, vaig fer el recurs. Va arribar denegat, signat per l'alcalde i el secretari de l'Ajuntament, el 2 d'agost. Ara havíem de pagar, efectivament, 80 euros. Em vaig presentar a la Casa Gran i la persona amb qui vaig parlar em va assegurar que entenia la meva protesta, que s'havia d'haver admès el recurs, em va ajudar a entrar una altra argumentació i em va prometre intentar tallar el tema. Un altre dia em vaig creuar amb l'alcalde, que em va dir que estava al corrent del fet i que no patís. En realitat, ni l'alcalde ni el secretari controlen les multes, perquè les seves firmes són electròniques. Hi ha, doncs, un funcionari prepotent que pensa per ells (i que abona el terreny a l'alcalde perquè torni a guanyar les eleccions). La nova argumentació tampoc va tenir èxit i va arribar, al cap d'un temps, una resolució ara signada pel cap del Servei de Gestió Tributària, Sr. Juan José Martín Prieto, per la qual s'havien de pagar, de totes totes, els 80 euros. No val equivocar-se. El qui ho decideix deu ser una mena de papa, amb la prerrogativa de la infal·libilitat, amb la diferència que el pontífex té la vergonya de practicar-la només quan parla ex catedra. Per educació, el Club Marina hem pagat els 80 euros al Sr. Fluvià perquè no guardi un mal record de Lloret, un poble d'on, fa anys, va ser estiuejant i, aprofitant les vacances, va excavar gratis et amore i posar en valor, deixant-s'hi l'esquena, una part del castell de Sant Joan. És clar que els senyors que he anomenat no en tenen ni idea. El pla d'excel·lència del meu poble per atraure i recuperar visitants dóna gust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.