Productivitat

La productivitat del treball, mesurada com el volum de producte que cada persona produeix per terme mitjà, ha empitjorat la seva evolució des del començament de la crisi, el 2008. Aquesta és una dada preocupant, perquè l'evolució de la productivitat és un factor clau per explicar l'avenç del nivell de vida de les persones d'una societat.

La raó d'aquest augment tan dèbil no és del tot clar. I no deixa de ser sorprenent. El sentit comú ens podria fer pensar que l'omnipresència de noves tecnologies hauria de fer que la productivitat del treball estigués augmentant. Però no és així, i la dèbil evolució de la productivitat del treball està implicant una evolució dèbil de la productivitat de tota l'economia (coneguda com productivitat total dels factors).

Les previsions de creixement que es feien quan la majoria d'economies desenvolupades començaven a deixar enrere la crisi econòmica han resultat massa optimistes perquè no van saber veure que aquesta evolució més dèbil de la productivitat es mantindria durant un llarg període. A més, aquest poc creixement de la productivitat, sumat a qüestions demogràfiques com l'envelliment de la població, està frenant una variable clau per al creixement econòmic present i futur: la inversió empresarial. A tots els països desenvolupats aquesta inversió empresarial creix molt per sota del que ho feia abans de la crisi i del que seria ara necessari. Això genera un bucle pervers. La menor inversió empresarial present disminueix l'augment de la productivitat en el futur, la qual cosa frena les expectatives de creixement i fa reduir addicionalment la inversió empresarial en el present.

La disminució persistent del ritme de creixement de la productivitat redueix la rendibilitat del capital i genera un tipus d'interès d'equilibri més baix. Recordem que la disponibilitat d'estalvi (la seva oferta) ha d'igualar-se a la seva demanda, la compra de maquinària i tecnologia per part de les empreses (la inversió empresarial). Si no s'igualen, l'excés d'estalvi és equivalent a una manca de demanda i genera una recessió (sobreproducció i atur). La variable que ha de fer que s'ajustin l'oferta i la demanda d'estalvi és el tipus d'interès (el preu de l'estalvi). Aquest tipus d'interès s'ha anat reduint fins a nivells molt baixos, en un intent infructuós d'estimular una inversió empresarial (la demanda de l'estalvi) que no reacciona pel fet d'estar fortament influenciada per altres factors.

L'augment del nivell desitjat d'estalvi després de la crisi, per motiu de precaució, pressiona també els tipus a la baixa. Sobretot el dels actius considerats de menor risc, com el deute públic a llarg termini, que es troba a mínims històrics i assoleix en alguns cassos inclús valors negatius, per sota de zero. Això afecta l'efectivitat de la política monetària. En un món on el tipus d'interès d'equilibri és baix, el fet que els bancs centrals redueixin els tipus d'interès fins a un nivell zero (la política monetària expansiva) té menys efecte expansiu que si el tipus d'interès d'equilibri fos més elevat. I per tant fa més necessària la utilització de l'altre instrument de política econòmica, la política fiscal.

L'ús de la política fiscal expansiva en els països desenvolupats està molt condicionat pel fet que el sector públic ja està molt endeutat, però serà necessari trobar una manera creativa de buscar un impuls des d'aquesta banda. Les polítiques monetàries expansives són ara necessàries, imprescindibles, per ajudar les economies a sortir de la recessió i mantenir la recuperació, però molt probablement no seran suficients.

Cal una política fiscal creativa, que generi un cercle virtuós. Una que serveixi perquè la productivitat creixi més ràpidament (inversió en infraestructures però també en educació, ciència i innovació) i perquè la població tingui menys aversió al risc i no
estalviï tant (reforçant l'estat del
benestar amb la provisió adequada de serveis públics). I una política fiscal creativa seria, en un moment en què els estats ja estan molt endeutats, una que sigui capaç de mobilitzar la inversió del sector empresarial privat, amb incentius o projectes conjunts. No és fàcil, però serà cada vegada més necessari.