Centralitat política?

S'anomena aporia una dificultat per resoldre un problema i es refereix a tot problema insoluble, és un impasse en un raonament procedent d'una incompatibilitat lògica. El centrisme és introbable. És una aporia. Què és la centralitat política? Qui és capaç d'explicar què és el centre en política? Com es pot situar un espai que depèn dels moviments dels partits que es troben a la seva dreta o a la seva esquerra i que sovint també es proclamen de centre? On se situa el centre entre l'arrogant voluntat de domini de Mariano Rajoy i del PP i el tronat i cada vegada més decrèpit jacobinisme del PSOE?

En el XV Congrés de CDC, celebrat a Barcelona el juny del 2011, es va manifestar obertament la tendència independentista de Convergència. Felip Puig, dirigent destacat, va parlar d'independència i d'estat propi i va dir que un nacionalista sempre hi pensa, no en parla quasi mai i hi treballa cada dia. Poc després del congrés, en una entrevista de Joan Tapia a Josep Maria Cullell publicada a El Periódico de 21 d'agost, l'entrevistat va afirmar que CDC va triomfar perquè va ser un partit de govern que va ocupar amb claredat i seny el terreny central. On va raure la clau: en la claredat i el
seny o en la centralitat en si mateixa? Que la centralitat pugui ser ocupada sense o amb poca claredat i sense o amb poc seny es desprèn que hi pot haver més d'un centre i que no totes les polítiques que es proclamen de centre poden ser bones.

La tendència va ser imparable i en el XVI Congrés, celebrat a Reus el setembre del 2015, es va imposar clamorosament. Va ser tan gran l'allau d'esmenes independentistes que va resultar impossible recollir-les en el text de la ponència i es va declarar que totes quedaven assumides en esperit. En ella el partit parlava sense embuts de caminar cap a un “estat propi”. Convergència es declarava partit independentista i en el congrés fundacional celebrat el juliol del 2016 es convertia en Partit Demòcrata Català (avui Partit Demòcrata Català Europeu), el primer paràgraf del preàmbul de l'estatut del qual diu que és “un partit polític demòcrata, catalanista, independentista, europeista, humanista i republicà que serveix al progrés i la llibertat de Catalunya i dels ciutadans i ciutadanes”.

En el penúltim paràgraf del preàmbul es diu que el partit és pensat “amb el propòsit de servir al futur Estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i humanista”, “amb l'objectiu d'aconseguir convertir Catalunya en un Estat independent membre de la Unió Europea”. És una centralitat que dependrà del mateix partit, no de qui tingui a la dreta o a l'esquerra. La Unió Europea en els seus començaments va ser anomenada “país de tres rius”, que eren la ideologia democratacristiana, la socialdemòcrata i la liberal. La diferència entre aquestes rau en la diversitat de llurs afirmacions sobre la responsabilitat humana en i per la societat. Cap pretenia ser el centre en relació amb les altres.