Avaluar sense classificar

Per assolir un sistema educatiu per a Catalunya modern, eficient i equitatiu, és a dir, de màxima qualitat, ens fa falta plantejar-nos reformes profundes en múltiples aspectes. En alguns d'ells ja ho estem fent, via administració o altres institucions i entitats i, sobretot, a partir d'iniciatives de centres i equips docents concrets que, de fa temps, malden per buscar alternatives a un sistema esgotat.

De tots els elements que cal replantejar-nos a fons en un nou escenari de país i de sistema, n'hi ha un que és doblement decisiu. Es tracta de la funció avaluadora, sobretot en l'educació bàsica (primària i ESO). Decisiu perquè es diu que l'avaluació ens permet conèixer –almenys aproximadament– si els objectius educatius que ens hem plantejat s'assoleixen i fins a quin grau ho fan. I decisiu, també, perquè de l'avaluació depèn (així s'estableix des de la legislació actual) tant la promoció de curs com l'acreditació de l'etapa corresponent i, per tant, de la graduació. I no és irrellevant obtenir-la o no. Les conseqüències tenen efectes molt importants en les vides personals i familiars de l'alumnat.

Ningú pot negar que l'actual sistema d'avaluació en l'educació bàsica (també en la postobligatòria) exerceix, entre d'altres, una funció de classificació que alhora és acadèmica, social i professional. A més, la seva correlació amb les condicions socioeconòmiques i culturals familiars resulta evident. Aquest model respon a una època i una mentalitat social avui ni funcionalment ni èticament defensables. Ara, ni fa falta, ni resulta eficient, carregar a l'escola aquesta funció de classificació, selecció i, en definitiva, segregació de la població jove per ajudar al seu encaix estratificat en el cos social i productiu del país. La demostració de competències de tot tipus per accedir a determinats estudis postobligatoris, professionals o a diversos llocs de treball, es pot fer de moltes formes diferents sense necessitar sí o sí l'acreditació en forma de títol expedit pel sistema educatiu bàsic. No defensem que no es pugui acreditar el procés i els resultats assolits a nivell escolar, sinó que això no necessàriament ha de comportar l'expedició d'un títol que si s'obté permet prosseguir els estudis i, en cas contrari, tanca un munt de portes dificultant el dret a la formació contínua al llarg de la vida.

Aquest és un tema cabdal en el qual caldrà continuar aprofundint. L'escola ha d'estimular l'estudi i l'aprenentatge permanents de tota la població i aquesta funció és incompatible amb ser, al mateix temps, un dels braços executors de la segregació social sota el discurs d'estar avaluant coneixements i aptituds des de la fal·làcia que uns romanen permanents i les altres són intrínseques.