Opinió

La cabra

Ningú no havia dit que això seria fàcil i que estal­viaríem una mobi­lit­zació con­ti­nu­ada. S'ha judi­ci­a­lit­zat la vida política i la dua­li­tat acció-reacció és l'únic diàleg accep­tat des de qui admi­nis­tra l'auto­ri­tat, quan els tri­bu­nals esde­ve­nen el llen­guatge usual que subs­ti­tu­eix la con­versa civi­lit­zada. Només queda la pressió ciu­ta­dana com a força de canvi.

En una bata­lla a camp obert, fins inten­ten fer-nos fes­tiu el Dia de la Raza, quan és una jor­nada ali­ena als sen­ti­ments majo­ri­ta­ris del país. A part d'això, sot­me­ten l'auto­no­mia muni­ci­pal, la més pro­pera a la gent, a la volun­tat d'un calen­dari lle­git des d'una gran­desa en hores bai­xes. I ame­na­cen amb tot el pes de la llei els díscols que es desviïn del con­cepte d'uni­tat espa­nyola.

Fa temps que algú va dir que Bada­lona era el labo­ra­tori de la nova cor­re­lació política. I als popu­lars ara els tron­to­lla el cam­pa­ment que hi van ins­tal·lar. El con­sis­tori que tragué Albiol de l'alcal­dia sap quina és la par­tida que juga, una par­tida que sobre­passa el propi muni­cipi i té dimensió cata­lana. Defen­sar el dret a tre­ba­llar el 12 d'octu­bre és molt més que aguan­tar l'enves­tida de la raza. L'acció dels regi­dors bada­lo­nins té el doble valor de defensa de l'auto­no­mia muni­ci­pal i d'expressió d'una nova cul­tura política, arre­lada en el con­text d'un país que reclama ser con­si­de­rat com a tal. Cap pas enrere. Almenys, a mi m'ho sem­bla.

Men­tres­tant, a Madrid, la vella política aplau­dia la des­fi­lada ultra­mun­tana de la cabra, dar­rera versió de la mas­cota dels “novios de la muerte”. Ho sento per la cabra, és el seu destí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.