Una ciutat diferent

Un car­rer comer­cial amb una botiga amb pro­pi­e­tari gallec, al cos­tat una altra botiga d'un català però que també té un empori. Una de mit­ges i cal­ce­tes d'arrel ita­li­ana, porta amb porta amb una saba­te­ria de nom molt espa­nyol. Aquesta foto­gra­fia podria ser de pràcti­ca­ment qual­se­vol de les ciu­tats cata­la­nes i espa­nyo­les que es con­si­dera que tenen una zona comer­cial. Les ciu­tats que tri­om­fa­ran en el futur seran les que sàpiguen ser dife­rents, on hi tro­bis peti­tes boti­gues mul­ti­marca i no pas de les grans franquícies que pots tro­bar aquí, a Amèrica o a Dubai. Són les que els ciu­ta­dans aca­ben esco­llint per fer les seves com­pres, però pot­ser no és la tria que faran d'aquí a poc temps els que volen fer turisme en ciu­tats autènti­ques amb essència única. El car­rer Balles­te­ries és un reducte comer­cial que dóna a la ciu­tat de Girona una pàtina d'ori­gi­na­li­tat que acaba atra­pant els visi­tants. Pas­se­jar per aquest car­rer i amb una llam­bre­gada veure-hi com un artesà tre­ba­lla la forja o una mica més enda­vant com hi tre­ba­llen ele­ments sants per­met als estran­gers, però també als giro­nins, com­pro­var que la ciu­tat encara con­serva la seva ànima. Mol­tes ciu­tats s'han venut l'ànima a les mar­ques comer­ci­als i Girona faria bé d'evi­tar-ho.

Entre els ele­ments que dife­ren­cien Girona d'altres ciu­tats hi ha els quios­cos. Ahir es començava el procés per des­man­te­llar el de plaça Cata­lu­nya, tan­cat fa uns mesos, i fa unes set­ma­nes van fer tan­car el de la Gran Via, amb tota la polèmica asso­ci­ada. Girona tenia fa uns anys sis quios­cos de premsa. Ara només en que­den dos, un a plaça Inde­pendència i un a la Ram­bla, amb la pos­si­bi­li­tat de recu­pe­rar-ne un ter­cer a la zona de l'estació de tren i de busos. Doncs ele­ments com els quios­cos també són dife­ren­ci­als res­pecte a d'altres muni­ci­pis i esta­ria bé pre­ser­var-ho. És lògic que si no sur­ten els números no es pot man­te­nir obert qual­se­vol comerç, però esta­ria bé que la ciu­tat no perdés els trets dife­ren­ci­als que la fan única en molts aspec­tes. Cal llui­tar con­tra la des­per­so­na­lit­zació de la ciu­tat amb grans cade­nes comer­ci­als que ho omplin tot i dei­xin sense alter­na­tiva els com­pra­dors. Girona encara no ha per­dut l'ànima i ha de llui­tar per pre­ser­var tot el sec­tor del Barri Vell d'una aura única que emmar­qui el que aviat espe­rem que sigui patri­moni de la huma­ni­tat.