Els incorregibles dels jutjats

a frecuencia con que se da el mismo caso en los organismos de justicia establecidos por el poder central en Cataluña, demuestra que ciertos funcionarios sienten una repulsión institinva por el lenguaje catalán. El hecho natural de que los catalanes hablen en su propio idioma, les pone nerviosos y les torna irascibles”. Aquestes dues frases no fan referència, encara que ho pugui semblar en una primera impressió, a l'exjutgessa d'Olot Ana María Caballero, amonestada recentment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver tractat amb “poc respecte” dues advocades que parlaven en català en una vista que ella presidia. No hi fan referència però s'hi escaurien perfectament. El més curiós del cas és que són de gairebé cent anys enrere, extretes d'un article del diari gironí El autonomista publicat el 25 d'abril de 1921. L'article es titula Los incorregibles i arriba a les conclusions esmentades més amunt després d'haver explicat el cas d'una dona, testimoni en una vista a l'Audiència de Barcelona, que havia parlat en català al tribunal. No pas per militància, sinó de manera espontània, segurament perquè no sabia, com molta gent llavors, el castellà. La resposta del president del tribunal, relata el diari, va ser cridar-la a l'ordre i exigir-li que parlés castellà. Un intèrpret ho va aclarir a la testimoni. “Alarma y pánico de la buena mujer que exclamó sinceramente: «Ai, pobra de mi, ara sí que riurem».” Es veu que la resposta va fer riure tota la sala, menys el tribunal.

L'article d'El autonomista acaba amb reflexions certament vigents avui en dia. Com el fet que, en qüestió de llengua i justícia, els que tenen dret a molestar-se i indignar-se són els catalans. Encara. O que allò lògic i just no és que els testimonis declarin en la llengua dels senyors del tribunal, sinó que aquests entenguin i parlin el llenguatge del país on actuen.“En este punto y en otros, aquí estamos todavía en tiempos de Felipe V”, conclou. Hem avançat prou en aquest àmbit, cert, on molts jutges espanyols no posen problemes a l'ús del català, però fixin-s'hi bé, l'amonestació a l'exjutgessa d'Olot és per haver faltat al respecte a les advocades, no pas a la llengua. És a dir, no som en temps de Felip V, sinó de Felip VI. Però tant li fa, en moltes qüestions, com sabem, és el mateix.

L