El PSOE entra en fase orbital

L'abstenció del PSOE per fer president Mariano Rajoy tindrà efectes històrics en el futur del partit socialista i per derivada en el mapa polític de l'Estat. N'estic convençut. L'abstenció és un fet i serà parcial. Perquè serà tècnica –d'un grup reduït de diputats– o d'una part del grup parlamentari per divisió ja que com a mínim votarà en contra el PSC. Això no suposa un entrebanc per portar a terme el pla establert d'investir Rajoy, sinó un problema intern perquè qüestiona el pol de poder que els qui han defenestrat Pedro Sánchez tenen necessitat imperiosa de demostrar. Ara bé, la investidura deixa en mans de Rajoy una arma de destrucció massiva: la potestat per convocar eleccions. La justificació de l'abstenció en base al terror socialista a unes eleccions atorga a Rajoy un instrument de xantatge permanent, l'amenaça electoral, per doblegar la posició socialista en temes legislatius fonamentals, generant així una imatge del PSOE de satèl·lit respecte al PP. Crec que s'equivoquen aquells que creuen en l'interès dels populars a no desgastar excessivament el PSOE en defensa del statu quo bipartidista. Els populars busquen assolir una alteració del mapa polític espanyol que passi d'un PP aïllat a convertir-lo en el partit Alfa d'un sistema en què pugui disposar de crosses suficients per a la geometria variable front una esquerra –Podemos– emergent però sense prou força i sense aliats suficients per prendre el poder. El sistema de crosses popular aniria des de C's –la principal– fins un PSOE disminuït, passant fins i tot pel PNB i partits regionalistes. Les pressions europees i l'esgotament de l'electorat han obligat a descartar les terceres eleccions, però tinc pocs dubtes que Rajoy no perdrà l'oportunitat d'un avançament electoral quan més mal pugui fer al PSOE per forçar l'escenari que li pot garantir el poder durant dècades per sotmetre l'Estat als interessos d'una elit econòmica i administrativa que comparteix amb sectors socialistes.