Vuits i nous
Noves tecnologies
El teatre i cine Foment, situat en el Mataró del segle XVIII, conservava fins a tal punt la fesomia i el perfum de l'època en què es va construir que semblava que Molière hi hagués hagut d'estrenar alguna obra. Als seixanta del XX s'hi va fer una reforma que no calia que fos tan radical, i el “nou” Foment no fa des de llavors perfum de res. Si de cas, de les sessions de cinefòrum que hi havíem organitzat quan érem progres i ens agradaven les pel·lícules sueques i poloneses. El Foment pertanyia a la parròquia de Santa Maria, però els capellans conciliars ens deixaven fer, sense censura eclesiàstica i sense censura de res. El dia que la reforma es va inaugurar, un dels venerables membres de la junta directiva va quedar esverat en constatar un error de previsió: l'arquitecte s'havia oblidat d'obrir al terra de l'escenari les trampes per on havien de pujar i baixar els dimonis dels Pastorets. Alguns companys li van fer notar que feia anys que no hi havia Pastorets al Foment. Quan n'hi havia hagut, el paper de la Mare de Déu l'interpretava un home perquè les dones tenien l'escenari vedat. Vam apagar els llums, vam engegar el projector, i va sortir una sueca.
L'altre dia hi vaig anar, a veure una d'aquestes òperes que els cines transmeten des de teatres estrangers. Era el primer cop que el Foment s'afegia a la iniciativa, i abans d'entrar un tècnic de la casa em va explicar que rebríem les imatges i el so des del Covent Garden de Londres gràcies a una antena parabòlica i a un conjunt de codis introduïts a l'ordinador associat al projector digital. No vaig entendre res. Al vestíbul del Foment hi ha en exposició, com una peça de museu, l'antic projector de la casa OSSA que ens havia ofert les poloneses i les sueques. Amb aquest ens compenetrem millor. L'òpera era Così fan tutte, de Mozart. Si els cantants haguessin sortit amb perruca hauria semblat que ens trobàvem a l'antic Foment. Vestien roba de carrer i utilitzaven el mòbil.
Al matí havia assistit a la inauguració del nou aulari del Tecnocampus, l'equipament universitari que tenim a Mataró, adscrit a la Pompeu Fabra. L'ampliació ha costat un milió i mig d'euros, sufragats pels recursos que genera l'establiment educatiu. Un èxit. Hi vénen alumnes de mig Catalunya. Hi estudien ciències de la salut, alta tecnologia i la creació de videojocs. L'alcalde va recordar que el Tecnocampus s'assenta sobre l'antic Rengle. Quan la meva àvia volia qualificar una persona d'aparença rústica deia: “Sembla que vingui del Rengle.” El Rengle, on ara s'hi creen videojocs, havia estat un camp de cultiu. D'aquí sortien les cèlebres Mataró potatoes, les patates primerenques que abastien els mercats d'Europa, també els suecs i el del Covent Garden de Londres.