Saber governar

Saber governar no és una qüestió de “nova” ni de “vella” política. Saber governar és una qüestió de bons governants. Això pot voler dir, per exemple, aguantar les pròpies conviccions, no esbravar els principis quan s'arriba al poder, no identificar ni el pragmatisme ni l'oportunisme amb la necessitat, però també i alhora saber pactar quan cal. Encara que algú representi la majoria absoluta dels electors d'una societat. Mariano Rajoy no sap governar. No és un bon governant. I no perquè sigui un polític “de dretes”. A Espanya, les “esquerres” pequen del mateix mal. Rajoy no sap governar perquè és intransigent, perquè es pensa que és l'únic que té la raó, perquè no admet la discrepància, perquè considera que la tolerància és una marca de laxant. O de iogurt. El candidat del PP patirà ara un viacrucis. Alguns afirmen que és “gallec”; és a dir, des d'aquest punt de vista tan tòpic, que només és un murri sense principis. S'equivoquen. Per ara sempre ha demostrat que els seus principis són els finals dels altres. A Barcelona hi ha una política que se li assembla. L'alcaldessa de la ciutat creu que té la veritat absoluta i no li agrada “cedir”. En realitat, l'esmussa pactar i donar una mica de raons als altres. Dimecres va veure com el ple de l'Ajuntament rebutjava el seu Programa d'Actuació Municipal. Una derrota més simbòlica que pràctica. Aviat, però, li pot passar igual amb el pla d'inversions i amb els pressupostos del 2017. Això serà més seriós. És Ada Colau una bona política?