Circ eqüestre
L'exhibició de l'estàtua eqüestre de Franco al Born era una provocació adreçada als catalanistes que tenen aquell lloc per un santuari, i els catalanistes han actuat en conseqüència, tirant-la a terra després d'uns dies de llançar-li ous, pintar-la i acompanyar-la amb nines inflables i caps de porc. Tot en ordre: la provocació porta la reacció. Abans les provocacions venien del carrer i la reacció anava a càrrec de les autoritats. Ara va al revés, però la seqüència d'una manera o altra es manté. Tot en ordre, diem. El govern d'esquerres municipal hi hauria d'haver comptat, però és que està fet un embolic: provocaven l'Ajuntament quan no el governaven i ara que l'administren segueixen provocant per inèrcia, com en Charlot, que anava cargolant tots els cargols i botons que veia pel carrer quan acabava la feina a la fàbrica. Les imatges que es poden veure del moment iconoclasta mostren tres joves fent força. Un es cobreix amb caputxa, la indumentària que ells o els seus feien servir quan ocupaven cases i espais públics. Els seus, i no només els catalanistes, també participen de la reacció en contra?
L'estàtua de Franco era el reclam perquè la gent entrés a veure una exposició, naturalment antifranquista, que l'Ajuntament de Barcelona, de la mà del comissari –santa paraula– Manel Risques ha situat dintre del Born. Miro l'exposició: uns murals com els que els alumnes d'ESO situen a les parets de l'aula. La pobresa del contingut referma que el que importava era plantar Franco a cavall a l'exterior per ferir la sensibilitat dels de la barretina. O per crear polèmica. Sempre podran dir que l'objectiu que perseguien s'ha complert. Són molt hàbils a l'hora de girar els arguments a favor seu. Ens acabaran explicant que han afavorit un happening o una acció-proposta projectada sobre la figura de Franco i ens acabaran exigint que els donem les gràcies per haver-nos ofert finalment l'oportunitat de tirar a terra un monument que en vida del retratat vam mantenir erecte. Si Franco va finar un 20-N, va descavalcar un 20-O. Encara els hauré de donar idees.
L'acció va tenir lloc el mateix dia que el Tribunal Constitucional deixava en res la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Una altra provocació, d'origen contrari. Els toros són una manifestació cultural espanyola, i com que Catalunya forma part d'Espanya, els toros són d'una gran catalanitat. Els alumnes d'ESO, que ara estan enfeinats amb la castanyada, hauran de fer murals taurins i la Pilarín Bayés, afegir la tauromàquia als seus àlbums sobre tradicions catalanes en plena vigència. La coincidència m'ha suggerit una fantasia també molt creativa: els toros han acabat tirant per terra el cavall i el picador que el muntava.
