Augmenta la pressió

Amb el somriure sorneguer de qui creu que té el seu adversari de genolls, ahir Soraya Sáenz de Santamaría advertia la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que s'abstinguessin de cap actuació que pogués impedir el retorn dels toros a Catalunya. “Les parts han d'acatar les sentències; són les regles del joc”, assegurava. Ho deia la vicepresidenta en funcions del govern de l'Estat que ha incomplert i incompleix desenes de sentències del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya, de les matèries més diverses, de la gestió de les beques i ajuts universitaris a la transferència dels trens que només circulen per territori català, passant pels programes d'integració d'immigrants i els programes de cooperació i voluntariat social.

La concepció borbònica de l'Estat fa que la justícia sigui unidireccional: només obliga la Generalitat, mai el govern central. Per això els recursos suspenen l'aplicació de les lleis catalanes, però no afecten les normes estatals. El cas és que dia rere dia augmenta la pressió. La sobirania del Parlament s'esvaeix sota un setge judicial que ja amenaça directament càrrecs electes. L'Estat espanyol no coneix la negociació, només sap de victòries i derrotes. La morbositat de tornar a veure toros a la Monumental, o traslladar detingut un càrrec electe català cap a l'Audiencia Nacional pot ser el pas en fals que esdevingui un detonant sense retorn.