Líder Puigdemont

No hem posat prou èmfasi en el fet que deu ambaixadors anessin a escoltar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan l'altre dia es va fer present en un d'aquests esmorzars de contingut polític que a Madrid s'organitzen cada dia. No eren diplomàtics de països subalterns ni d'aquells que sortien caricaturitzats als àlbums de Tintín, sinó els de França, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Dinamarca, Països Baixos, Suècia, Algèria, Veneçuela i Egipte. Europa, el Mediterrani i Sud-amèrica. Uns dies després, l'invitat a un esmorzar per l'estil va ser Artur Mas. Va concentrar menys públic però va convocar les representacions de dotze països. Un èxit de la diplomàcia catalana i un fracàs de l'espanyola, que no només no va poder evitar l'afluència d'ambaixadors sinó que va creure convenient que no hi assistís cap representant del govern, que és el més implicat en el que Puigdemont i Mas puguin dir. La desconnexió la fan ells. Els altres governs, si més no, escolten. I si han de fer una pregunta, la fan. Potser s'ho miren amb escepticisme i fins i tot, alguns, amb hostilitat, però s'ho miren. Ja és un gran què. Raül Romeva, el nostre ministre d'exteriors, actua bé.

Puigdemont s'està destapant com un gran polític i un líder. En aquests moments, el líder en actiu més valuós de què disposa el Partit Demòcrata Europeu i Català, o Català i Europeu, que encara no m'ho he après bé. Mas també ho és, però el tenim en segona fila i es deixa dur massa pel ressentiment d'haver estat obligat a fer un pas enrere. Disgust comprensible, però que contrasta amb el positivisme de Puigdemont. Qui més hi ha dins el partit amb aquesta força? Els altres que hi pugui haver encara s'estan fent.

Puigdemont és un bon polític, també, gràcies a la CUP, que el posa a prova cada dia. La CUP va destrossar Mas però està fent créixer Puigdemont. Tractar amb la CUP vol més paciència que confeccionar el treball de ganxet que els membres del Tribunal Constitucional llueixen als punys quan es vesteixen de gala.

Però diu Puigdemont que plegarà. Que no es tornarà a presentar, que la seva feina té una caducitat gairebé immediata. Un líder, president Puigdemont, amic Carles, no plega. O no ho diu. Un líder és una projecció de futur, sigui'm permesa l'expressió, i Puigdemont, que ha estat alcalde i diputat, té més futur que passat gràcies a com gestiona el present. Els líders són líders perquè la gent s'hi enganxa. Com s'hi enganxarà la seva gent, si d'aquí un any l'ha de deixar sola? Puigdemont és periodista i sap que les notícies no neixen i moren en un dia sinó que exigeixen el que a l'ofici en diem “seguiment”. Seguir és important, i si ets el protagonista de la notícia, més. “S'ho pensi”, que diuen a Girona.