Un nou Rajoy?

Aquesta setmana, amb la benedicció dels qui encara es fan dir socialistes, Mariano Rajoy tornarà a ser investit president del govern espanyol. Gooool! Té fama, Rajoy, de persona dialogant i de bon jan. No sé sap ben bé per què. El president encara en funcions és un individu, en efecte, poc sanguini, però la política que perpetra és corrosiva. El candidat del Partit Popular va aplanar els cranis dels seus rivals durant tota la passada legislatura i va fer aprovar lleis de vergonya pròpia i d'altri. Com pot ser bona persona algú que imposa lleis com la d'Educació, la de Seguretat Nacional o l'Orgànica de Protecció Ciutadana? Tot això només ho pot fer aprovar una mala ànima. Mariano Rajoy no ha parlat mai amb ningú des de la majoria absoluta i, si ho ha fet, ha estat només per avisar-lo que passava ell o en qüestions que sabia que no li discutirien. Això no és una bona persona. Però ara, de sobte i per necessitat, el president del PP sembla disposat a parlar-ho tot. No té més remei. Serà més que curiós constatar com un dels líders més intransigents de la història recent d'Espanya comença a transigir en gairebé tot, com va fer Aznar en la seva primera legislatura. En gairebé tot perquè diu Rajoy que hi ha uns punts irrenunciables: “La unitat d'Espanya, la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols, perquè són bàsics per a la convivència democràtica”. Fins ara Rajoy no practicava ni la convivència ni la democràcia. Ara intentarà entendre què és això de la convivència. Forçada.