Opinió

LA GALERIA

El Alto Ampurdán

El mitjà, en aquest cas l'idioma, acaba sent part important del missatge

Fondal, peça, cortó, comuns, cortal o airola, amb relació a la mida o la característica del solar que treballava el pagès. Aspre, terraprim, terrafort, turc o llot negre, en referència a la qualitat d'aquell sòl. Grau, llauna, salanc, closa, sutzura, salí o aigualleix si l'aigua hi era present o pròxima. Alguns vegetals familiars al terrassà: figuerassa, corretjola, mestall, caireta, herba granada o gra d'aresta. Opcions i feines: guaret, estiuatge i hivernatge, dall i redall, donar terra, enristar o rampinar. Mas mort, rem, jassa, fogatge o vessana. Etcètera. Aquests són alguns dels mots que formen part de la tesi doctoral del Dr. Albert Compte, llegida a Madrid el 1963, qualificada cum laude i publicada a Saragossa l'any següent en castellà sense altra opció. Malgrat aquestes circumstàncies tan adverses a la llengua de l'autor i del territori que havia estudiat, el catedràtic de l'Institut Ramon Muntaner va decidir incloure aquests i d'altres conceptes, ni que fos entre cometes o parèntesi, per fer més intel·ligible el treball que havia elaborat al llarg dels anys cinquanta. El mitjà, en aquest cas l'idioma, acaba sent part del missatge: un exemple (més) de les llengües, que són molt més que eines per a la freda equivalència.

Ara l'Institut d'Estudis Empordanesos, per a gran satisfacció de molts, acaba de reeditar el llibre del Sr. Compte, que era introbable. Com ha destacat l'historiador Pere Gifre en la presentació del facsímil, dues generacions de geògrafs han trobat en aquest treball una font, un model i un mètode de primer ordre per a la investigació. L'obra, contràriament al que sol passar amb moltes tesis, és perfectament llegible perquè està escrita amb un llenguatge tan precís com planer i didàctic; això en facilita l'accés al profà, que podrà immergir-se en l'Empordà de fa cinc dècades (com passa amb Turistes, sirenes... de Manel Costa-Pau). I resulta molt indicada per a nostàlgics, sospirants i el que popularment en diem romàntics: indígenes prou vells que vulguin recuperar alguna de les neiges d'antan i barcelonins dels que volen tocar la campana de la segona residència i anar a la processó en un parc temàtic de pagesos amb barret de palla, faixa i espardenyes de betes. Els mots esmentats al principi, que són coneguts només pels que llavors érem nens de poble, avui queden a l'abast dels curiosos de les coses del país, joves i vells. I els canvis vertiginosos: Compte ja va preveure i apuntar en les darreres pàgines que el turisme i els serveis, llavors embrionaris, assenyalaven el futur de l'Empordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.