Entre el jutjat i el PSOE

Primer van ser l'Artur Mas, la Irene Rigau i la Joana Ortega. Més tard, en Francesc Homs. Fa uns dies, el regidor de Vic Joan Coma i els de l'equip de govern de Badalona. Ahir, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I, entremig, els més de quatre-cents municipis denunciats i amb diferents processos oberts. Són les cares visibles de l'estratègia de l'Estat per intentar aturar el procés cap a la independència. Res de suspendre l'autonomia, ni algunes de les mesures extraordinàries que es reclamen sovint des de les tertúlies de la caverna. Més aviat tot el contrari. Un devessall d'actuacions judicials perfectament planificat per anar traient de la vida pública els actors dels procés. La intenció és que passi com al País Basc. Inhabilitacions consumades al preu que sigui i amb el convenciment que la resposta popular serà poc contundent i no les podrà evitar. El mirall és Otegi. Fora de circulació per una argúcia legal.

La segona part de l'estratègia es consumarà dissabte al Congrés amb la investidura de Mariano Rajoy com a president amb el suport del PSOE. Sense pacte, ni condicions prèvies, cal recordar-ho. Almenys sobre el paper. De fons, hi són, evidentment. Només cal llegir la moció aprovada pels socialistes centrada, en bona part, en la necessitat de poder afrontar amb garanties el “desafiament secessionista”. Rajoy ho va confirmar dilluns: el suport del PSOE “permetrà disposar d'un govern en plenitud de funcions que podrà continuar vetllant pels interessos i el benestar dels catalans i de la resta d'espanyols”. Ja està tot dit, no?

Sabrà respondre com cal, la societat catalana, a totes aquestes accions? En els moments clau, defensarà els càrrecs electes que es juguin la pell desobeint? Hem de creure que sí, malgrat els pessimistes de sempre. Però tingueu clar que els temps de les manifestacions alegres s'ha acabat. Ara caldrà contundència, al carrer i a les institucions. La mateixa que l'Estat utilitzarà sense contemplacions.