Manuel Brunet

L'editorial Afers acaba de publicar la biografia que el professor Francesc Montero, de la factoria UdG, ha dedicat a la figura de Manuel Brunet (Vic, 1889- Figueres, 1956): Manuel Brunet. El periodisme d'idees a l'ull de l'huracà (2016). Amb anterioritat, el mateix Montero ens havia ofert una reedició (2014) de la narració El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries (1925).

Si el llibre de 1925 prometia una brillant carrera literària, que va quedar estroncada, la biografia que ara celebrem és una contribució molt interessant que ajuda a entendre la trajectòria de Brunet com a periodista de primera fila i ens situa, alhora, davant del dramatisme i l'impacte brutal de la Guerra Civil Espanyola.

Col·laborador destacat de Las Noticias, la Publicitat, La Nau, Mirador i La Veu de Catalunya es va acreditar com a comentarista polític i estava cridat a dirigir La Veu quan la rebel·lió militar del juliol del 1936 ho va capgirar tot.

Montero destaca un perfil combatiu, militant, catòlic, en el periodisme de Brunet, i l'excel·lència del seu estil i de les seves anàlisis; subratlla també l'excepcionalitat de l'etapa d'entreguerres, un moment brillant de plomes excepcionals i d'un gruix en el periodisme i en la literatura catalanes difícilment repetible.

Brunet és un exiliat del 1936, que torna el 1939, es refugia a l'Empordà, col·labora amb Destino i esdevé un vencedor vençut, totalment descol·locat davant del món que li tocava viure. Mal vist per massa catalanista per part d'uns i per poc per part d'uns altres, ha caigut en un oblit clamorós.

Trist destí d'una generació que hauria pogut fer de pont i que la llosa de silenci que hi pesa ens aboca, ara, a una societat sense matisos on tot és blanc o és negre i on es fa impossible d'entendre algunes implicacions de la societat catalana en els anys centrals del franquisme.