Campions en cinisme

Hi va haver un temps en què els debats parlamentaris tenien interès, ara es diria que només tenen interessos. De tota classe menys confessables. I per defensar-los bàsicament cal tenir més cara que esquena i una facilitat innata per no dir la veritat. Si el cinisme fos cicuta, quedarien pocs polítics. Com que no ho és, n'hi ha molts i fan mans i mànigues per demostrar les seves habilitats. Albert Rivera, per exemple, es va “partir la cara, literalment,” per vendre un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya i li ha servit per moure la cua al Congrés, a La Zarzuela i als jardins de La Moncloa a banda de tots els micròfons de la villa y corte. Inés Arrimadas segueix les passes del seu guru i les últimes hores ha aprofitat l'escorta que li posen els Mossos com a cap de l'oposició per vendre un clima de violència antiespanyola al crit de “ya sabemos lo que pasa en Cataluña”. Però aquesta setmana ningú, ni el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, ha pogut amb Mariano Rajoy. El president in pectore ha fet broma de la seva poca traça amb els SMS (a Bárcenas), ha tornat a sacralitzar la llei, ignorant la llarga llista que ell incompleix (Constitució, Estatut, Finançament, Dependència, 0,7%...), que ell trepitja (LEC, Comerç...), o que ell suspèn via TC (...). Ha ofert negociar un nou sistema de finançament, obviant que fa tres anys que es pixa en la llei que l'obligava a fer-ho. I ha repetit allò de “salvaguardar la igualdad de todos los españoles” com qui brama “mi tesoro”, sabent que Espanya és el segon país de la UE on més creix la desigualtat entre rendes altes i baixes segons l'Eurostat; o coneixent els monumentals desequilibris estructurals que castiguen (oh sorpresa!) els catalans en tota mena de partides, com ara inversió pressupostària (12% contra 22% del PIB), nivell d'execució del pressupostat (Catalunya 10%, Madrid 90%), concessió de beques (5% vs. 58%), quilòmetres d'autovia construïts entre 1985 i 2005 (20 km vs. 900 km), quantitat de trens vells en servei (40% vs. 4%) o en el dèficit fiscal que suporta Catalunya (8%) o en l'increment de les inspeccions fiscals (Catalunya 45% vs. Espanya 8%)... El paladí de la igualtat.