Opinió

Ara torno

I ara, preparem-nos

“Quan al PP-C's li faltin vots, els obtindrà apel·lant a la unitat d'Espanya

Qualsevol cosa basada en el xantatge pot durar més o menys, però mentre duri no pot dur res de bo ni constructiu. Al contrari. Rajoy torna a ser president del govern espanyol no només perquè el PSOE ha cedit de manera ignominiosa, sinó també perquè el partit d'Albert Rivera, no ho oblidem, s'ha empassat les seves línies vermelles. El xantatge ha estat fàcil per al PP, que el té en el seu ADN, i per a un líder, Mariano Rajoy, que té molt clara la seva màxima: resistir és vèncer. Han sabut instal·lar la idea que el dilema era entre un govern de Rajoy o terceres eleccions. I qualsevol altra alternativa, que n'hi havia, ha estat desactivada de manera inadmissible en qualsevol estat democràticament homologable. Ciudadanos ha comprat ràpidament la idea i ha fet president Rajoy per gust. I el PSOE ha sucumbit a les seves pròpies contradiccions i ha cedit al xantatge després d'oferir un espectacle democràticament denigrant (i és per aquí que la intervenció de Rufián els fa mal). La miopia és tan gran que ni tan sols són capaços de saber que si s'ha deixat fer xantatge una vegada, està legitimant que li'n facin tants cops com calgui.

Tot plegat ha estat molt pervers, com no pot ser de cap altra manera en un règim que democràticament involuciona. El PP també ha sabut instal·lar la idea que els espanyols no volien unes terceres eleccions. A partir del fet cert que el resultat electoral requeria una entesa entre diferents partits, han presentat com un fet inassumible que s'haguessin de repetir les eleccions. I en aquesta trampa del PP hi ha caigut de quatre grapes el PSOE (per cert, que ningú tingui cap dubte que si l'abstenció del PSC hagués estat necessària numèricament, els socialistes catalans s'haurien abstingut). Per la fal·làcia d'evitar les noves eleccions, el PSOE ha legitimat l'estratègia perversa del PP. Res d'interès d'estat. L'interès general dels espanyols hauria estat que s'hagués fet política per trobar una sortida a l'atzucac espanyol. Però com que aquesta acció política havia d'incloure una solució democràtica per a Catalunya, el que es va escenificar ahir al Congrés dels Diputats va ser una legitimació de l'estratègia de la confrontació, com ràpidament i encertadament va assenyalar el president Puigdemont.

Aquesta és exactament la resposta a la pregunta: I ara, què? Confrontació en lloc de política. Confrontació d'Espanya contra Catalunya. Alguns auguren una legislatura curta de Rajoy perquè no té una majoria estable. Que no el subestimin (un cop més). Continua tenint l'as del xantatge a la màniga: la sagrada unitat d'Espanya. Quan al PP li faltin vots, o abstencions, els aconseguirà a partir de la defensa de la unitat d'Espanya i la confrontació amb Catalunya. Preparem-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.