Seduir l'esquerra

Des del recompte de la consulta del 9-N i, sobretot, de les darreres eleccions al Parlament, l'independentisme, tant cívic com de partit, s'ha marcat la missió revelada de “convèncer indecisos”. Aquests indecisos no són eclèctics, sinó més aviat de tirada fixa. Són indecisos d'esquerres. I encara més, votants de les confluències, els comuns o Podemos. Amb aquesta venerable intenció, els partits polítics no tant d'esquerres, com ara el Partit Demòcrata, han virat exactament cap a aquesta direcció. Seduir deu voler dir això: virar. I també el denominat independentisme civil no para de fer volantins –lluites comunes– amb la idea que aquesta franja electoral es passi, com més millor, a l'independentisme declarat. Aquesta és la intenció, poc o molt encertada, però, pel que sembla, indiscutida. Mentrestant, els seduïts potencials no paren. Ada Colau, per exemple, vol fer convergir tota aquesta esquerra ara dispersa en una força que lideraria ella i que vol articular Xavier Domènech. El candidat d'En Comú Podem va fer dijous passat una hàbil conferència. Va reivindicar les “sobiranies múltiples”, va proclamar que, més que desconnectar, cal reconnectar, va proposar Catalunya com una “nació en xarxa” i va anunciar un “bloc històric de canvi progressista”. En realitat, el que s'hi debat és exactament l'hegemonia de l'esquerra. Colau i Domènech la volen per a ells. I no es deixen seduir. Encara seran ells els qui seduiran els independentistes menys decidits. Vostè jugui, jugui.