Dividits vencerem

Quan es va saber que els Mossos havien detingut a casa seva de bon matí l'alcaldessa de la CUP de Berga, molts vam pensar: “¿Ja entendran els de la CUP que la policia va actuar per ordre judicial i que és contra qui va dictar la mesura i la llei que l'empara que cal reaccionar?” Sempre hem de patir per la CUP i la seva capacitat d'entendre o de voler entendre les coses. I com que són antisistema i la policia és la cara més propera i lletja del sistema, quan hi ha la policia pel mig la CUP fa patir el doble. Els seus directius van córrer a censurar el govern, del qual els Mossos depenen. Atès que és el govern que garanteix el “procés”, sempre que compti amb el suport de la CUP, per un moment va perillar el govern i el “procés”. Fa l'efecte que el sistema coneix millor la CUP que la CUP el sistema. El sistema irrita la CUP per on és més sensible, i la CUP reacciona tal com el sistema ha previst, que és la manera que el sistema té de mantenir-se. “De perpetuar-se”, com els agrada dir als que no volen que es perpetuï. El sistema també ens coneix a nosaltres. O a mi. Maquina: provocarem la CUP, i sempre sortiran opinadors i gent del Twitter que criticaran la formació i els qui la defensen. Que es barallin ells amb ells.

L'altre dia vaig observar en una pel·lícula danesa que els nòrdics tenen un concepte diferent de la dita dels antics romans “divideix i venceràs”. Nosaltres creiem que és una recomanació que s'ha d'aplicar a l'adversari: dividit, serà vençut. També n'estan convençuts, pensant en els catalans, el govern d'Espanya, el Tribunal Constitucional i els jutges que fan detenir alcaldes de bon matí. Els danesos creuen, al contrari, que venceran anant ells dividits, que vol dir delegant, atomitzant-se, no posant tots els ous a la mateixa cistella i progressant per diversos fronts. Deu ser cosa del luteranisme. Tot el que fan d'Estrasburg en amunt ho atribuïm al luteranisme. O potser ja era la manera que tenien els romans de veure-ho. Cèsar dividia els seus efectius, per obtenir la victòria. Amb les tropes compactades li haurien fet una bossa de la qual no hauria pogut sortir. A nosaltres, contra els que reclamen la quimèrica “unitat”, ens va molt bé la divisió: que ERC, el PDECat i la CUP, que recullen sensibilitats diverses, avancin, cadascú segons el seu estil i amb les seves pròpies forces, cap a un objectiu comú. Més partits hi hagués que s'hi afegissin, aportant altres matisos. Ara: una cosa és anar dividits per vèncer i l'altra barallar-nos, discutir la “Diputació del General” i desertar perquè l'adversari ens hostilitza. Què ha de fer, si no hostilitzar-nos i parar-nos trampes?

Però tenim un director, un líder, un estratega indiscutit al davant de les operacions? A Roma o a la pel·lícula danesa era una figura indispensable.