El nostre Monterchi

Monterchi és un petit poble italià a la província d'Arezzo, enclavat sobre un gràcil turó i conegut especialment per un fresc que pintà Piero della Francesca l'any 1459, quan hi va anar per a l'enterrament de la seva mare, que havia nascut a Monterchi. La Madonna del parto és el mundialment famós fresc que ara és al museu del poble, però que el pintà per a la capella de Santa Maria di Momentana, una esglesiola als afores de la població i cap a la falda del turó, molt petita i quasi oblidada a l'època. La Madonna (diuen els entesos) té alhora una expressió humana i divina, va abillada senzillament amb una capa blava i un vestit blanc per sota. Mostra el seu ventre voluminós, està ostensiblement embarassada, un motiu ben poc freqüent al llarg de la història de la pintura diguem-ne cristiana. No se sap com és que Piero della Francesca, que aleshores ja era famós, pintà aquesta obra tan important en una església de muntanya tan petita i tan aïllada, per a un altar lateral, i tampoc se sap qui l'hi encarregà o si l'hi encarregà algú.

Tot això i molt més pensava ara fa uns dies a Vilarig, al nord del terme municipal de Cistella a l'Alt Empordà, on l'amic Ricard Ferrer, de Blanes, presentava en societat (per dir-ho així) el gran fresc que ha pintat a l'absis i el presbiteri de l'església de Sant Martí. En Ricard és un home que pinta tal com ho han fet els grans de la història: Il Perugino, Giotto, Cimabue, Simone Martini… és el mateix a punta di penello, els mateixos cartoni, els mateixos allisats de calç i sorra de marbre. Tot igual, set segles després. El mateix Ricard escriu: “la puresa i la bellesa dels colors del fresc, no s'iguala a cap altra tècnica de pintura mural.” I també cal remarcar que el nostre pintor ha pintat en una esglesiola petita i aïllada que, per mi i per alguns altres, serà com el nostre Monterchi particular. Hi anirem a admirar, en la serenor d'un silenci major i envoltats de pau genuïna, el gran fresc dedicat a la vida de sant Martí, patró de Vilarig, que inunda d'encantament tot l'absis i el presbiteri del temple.

Diguem-ho tot, però: les innombrables meravelles que conformaren el Renaixement italià, entre les quals, oidà, l'art de la pintura, van ser avortades per obra i gràcia de monsieur René Descartes, i per una ciència de museu que analitza, raona, mata i disseca.