La salutació

El nou govern de Mariano Rajoy s'ha fet esperar quasi un any després del final de la legislatura anterior, però ha trigat només un parell de dies a ensenyar les credencials. El primer dia envia a detenir l'alcaldessa de Berga. Potser em direu que això ho va ordenar un jutge, però a hores d'ara ja no cal ser il·lusos i pensar en la teòrica separació de poders, que en els afers relacionats amb Catalunya ja ni la dissimulen: el govern apunta i la justícia dispara. I el segon dia escenifica la detenció del suposat cap d'ETA, organització en el seu moment terrorista i que ja fa temps que ha abandonat explícitament la violència.

Dos dies i dues mostres claríssimes d'apel·lació al diàleg per resoldre conflictes. El diàleg segons Rajoy, és clar. El diàleg dels autors del lema “sense violència es pot parlar de tot”. Doncs ni tan sols es poden posar símbols com una estelada en un ajuntament de Catalunya. I al País Basc ja poden anar esperant asseguts que el govern espanyol agafi el guant dels que han renunciat a la violència per iniciar un diàleg que condueixi a tancar un episodi de la història del País Basc i d'Espanya que només està esperant voluntat política. En lloc de posar-se a resoldre el problema, es manté en el terreny del conflicte. És un ús interessat i pervers del poder polític que només beneficia l'Espanya intolerant que representa sobretot el PP (però no només el PP). L'Espanya, i aquí també hi hem d'incloure Catalunya, que no admet la diferència i que només la tolera passada pel jou de la submissió; o sigui, com a peculiaritat.

Estem allà on érem fa segles. La salutació democràtica del nou govern de Rajoy és ben explícita. Perfectament assimilable a la d'Erdogan a Turquia.

El problema que tenim els catalans hauria de ser només aquest: com podem sortir d'Espanya i entrar en una democràcia? I suposadament és el que estem fent amb el procés independentista. Per això em pensava, il·lús de mi, que la configuració del nou govern de Rajoy seria un element que subministraria cohesió al procés i entre els actors polítics implicats en el projecte. Però ara que sembla que ja estem en la fase decisiva, en la recta final, la que va dibuixar amb precisió i valentia el president Puigdemont, torna la mirada curta. Les reaccions de la CUP a la detenció de la seva alcaldessa a Berga apuntant als Mossos d'Esquadra i al govern de Junts pel Sí fan més favor a les intencions de Rajoy que al procés independentista. Pel que suposa de despesa innecessària d'energia, perquè posa els funcionaris en la primera línia de la infanteria en el conflicte contra l'Estat i perquè, d'aquesta manera, segur que no hem afegit ni un independentista més a la causa. Perquè el que ens caldrà en el moment decisiu no seran desobedients, sinó votants.