El bandoler

Olost celebra diumenge que ve la vuitena edició de la Fira d'en Perot Rocaguinarda. I hi han convidat Fèlix Millet. La mostra està ambientada en el segle XVII, època de bandolers, i aquest any, un dels personatges, en Dalmau Descatllar, bandoler i cap dels Cadells, enemic dels Nyerros d'en Perot, ha convidat Millet a través d'una carta. “Entre certes colles de bandolers, presumptament, s'hi trobarà molt a gust”, diu la missiva, que hi afegeix: “Vostè, sens cap mena de dubte, encaixarà millor amb la colla dels Cadells, aquests tenien més bona relació amb les elits econòmiques i reials.” És bona! Celebro la pensada de l'organització perquè és una bona opció per fer ressò de la fira, una bona feina de màrqueting. Ara, trobo que a Millet no se'l pot comparar ni de lluny amb els bandolers d'aquella època. El que ha fet és, encara que pugui semblar increïble, deshonrar el nom d'aquests homes. Uns homes que exercien el bandolerisme per qüestions i conviccions més honestes que no pas la pura cobdícia que movia Millet. Penso en en Boquica, però també en Carrasclet, en Serrallonga, lo Perot de Llimiana o el citat Rocaguinarda. No eren assaltamarges ni lladres de camins. Aquests bandolers representaven uns pobles que es debatien entre els interessos d'uns senyors i les ànsies d'uns invasors. Salvant les distàncies que hi pogués haver entre ells, tenien un tret en comú: eren víctimes d'unes circumstàncies econòmiques, polítiques i religioses que els abocava a actuar d'aquesta manera. Comprensible, però condemnable ara i abans. El bandolerisme era una activitat criminal contra persones o contra propietats, però era l'expressió d'una realitat socioeconòmica de misèria que empenyia certes persones sovint valentes, coherents i coratjoses a agafar aquest camí perquè no tenien cap altra opció. Ben lluny del comportament indigne, vil, mesquí, covard i deshonrós que va exhibir durant anys Fèlix Millet, que fa que no se'l pugui considerar ni de bon tros amb el que representa el bandoler.