Sense sortida amb Espanya

Fa temps que ho tenim clar, amb l'actual Espanya no hi ha cap possibilitat d'acord, ni d'una sortida digna per a les reivindicacions catalanes. No parlem ja que s'accepti la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a l'estil d'Escòcia. Ni de bon tros. Els principals partits espanyols ja han dit que no del dret i del revés. Ni Podem, que hi sembla disposat, acceptarà mai una pregunta a cara o creu. No cal enganyar-se. L'oferta generosa feta fa uns dies pel president Carles Puigdemont en el sentit que es podia parlar de tot en un possible referèndum serà rebutjada. De fet, no ha estat ni escoltada. Espanya segueix tancant els ulls a les demandes catalanes de decidir el seu futur com a país.

Però és que Espanya, és a dir, els grans partits polítics que la dirigeixen i els seus poders econòmics, judicials i militars, tampoc cedirà en res més respecte a Catalunya. Això ja va quedar clar l'any 2010 en la sentència que va triturar l'Estatut d'Autonomia. Per exemple, res de deixar escrit enlloc que Catalunya és una nació. Això mai s'acceptarà. No pas per ignorància, saben perfectament quina és la nostra història. Sinó perquè fent-ho obririen la porta legal al reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Amb dret a autodeterminar-se, per tant. La resta de reivindicacions, llengua, cultura, finançament, infraestructures, tot i ser peccata minuta, per dir-ho de manera planera, podrien arribar a ser negociables. Però ni d'això, volen parlar. Sorprenentment, deixen que el foc del malestar vagi cremant. En realitat, el que fan directament és empobrir-nos. Per què invertir a Catalunya si d'aquí a un no res ja serem independents? Pura lògica espanyola. Més raons per marxar.

Enmig d'aquest panorama, el que no s'entén de cap manera és l'enrocament en posicions federals del PSC. Però si ha estat dir la paraula nació i des del PSOE ja s'han disparat totes les alarmes. “La nació és Espanya”, ha dit García-Page, president de Castella-la Manxa. Més clar, l'aigua.