El monstre Trump

Contra el pronòstic de tants analistes i politòlegs, dimecres ens vam despertar i hi havia Donald Trump. No és que els opinadors no l'encertin, o no l'encertem: és que parlem segons els propis desitjos en comptes de fer-ho amb la raó i les dades que manegem. Tan humà... No volíem acceptar que Trump guanyaria. Abans no havíem volgut acceptar que ho faria Mariano Rajoy, després de tants casos de corrupció com el sustenten, o que els britànics optarien per retirar-se d'Europa. Etcètera. Cada dia ens porta una mala notícia. Quant fa que no en rebem cap de bona? Em refereixo als “normals”, als envernissats d'Il·lustració, d'europeisme, d'educació tradicional: als que som de mica en mica marginats dels nous temps perquè no s'adapten als nostres esquemes. S'adapten als esquemes d'uns altres, i són majoria.

La novel·lística o la cinematografia americana estan molt pensades per no fer pensar i esbargir, però hi ha altres pel·lícules i altres novel·les que expliquen que Trump havia de guanyar. I també reportatges de la televisió, i aquestes imatges de mig Amèrica empobrida, miserable, desesperada i violenta. No tot passa en els apartaments ben moblats de Woody Allen, on Obama, que alguna responsabilitat deu tenir en la victòria de Trump, és rebut cada vespre. Diuen o diem ara que Trump no pot aportar cap solució perquè el populisme que ell representa té per contradicció que si soluciona els problemes de la gent que el vota se li acaba la raó de ser i no serà mai més tan votat. Molt bé, molt ben vist. Però els soluciona? Segons The New York Times i els arrepapats europeus no, però ja ho veurem. I si Trump no fos tan execrable com se'ns ha presentat? Hillary Clinton, la derrotada, tampoc era tan bona persona, es veu. “Es veu”: no sabem ben bé res i parlem per a nosaltres mateixos. Entre la majoria que ha votat Trump s'han localitzat multitud de dones. Alguna cosa deuen haver vist de positiu per a elles, en el gran misogin... La dreta extrema usurpant a l'esquerra, extrema o no, els indignats i els antisistema. Tanmateix... la gran malvestat del segle XX va tenir un origen en aquesta disputa.

No cridem el mal temps, però preparem-nos. Les nostres campanyes electorals es faran més virulentes i pel broc gros, un cop demostrat que així s'obté el poder. Res del que passa no és innocu, i els productes americans són de seguida manufacturats, exportats i doblats.

Però Trump no ens agrada, no se'ns adapta, ens sulfura, posa en qüestió la bondat de la democràcia, que no deixa de ser “el menys dolent” dels sistemes. “El vell món es mor, el nou triga a arribar i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres.” Això és d'Antonio Gramsci, disculpin la intromissió.