Tribuna
El millor de les eleccions als EUA
L'elecció del president dels Estats Units sobresurt de l'exercici democràtic americà de les seves recents eleccions generals. Però més enllà de decidir els seus ciutadans qui regirà els destins de bona part del món, la jornada electoral porta associades un conjunt d'eleccions que voldria ara repassar. Ho faig a la vista del llibret de 225 pàgines que integra la guia d'informació completa al votant de l'estat de Califòrnia (hi ha també un pamflet de només 43 per a qui no vulgui entrar en detalls). Notem que l'estat californià dintre dels Estats Units té veu pròpia i presenta als ciutadans decisions que s'expressen en referèndums sí/no sobre un conjunt d'esmenes i iniciatives ciutadanes. Abans d'entrar en descripcions, vegem-ne alguns detalls com són el paper ecològic utilitzat tot substituïble per internet, el segell de Santa Clara (la capital, no San Francisco) i el fet que cada frase en anglès sigui acompanyada de traducció al castellà com a segon idioma (no sé si legalment cooficial, però sens dubte de manera efectiva).
Al marge de la batalla Clinton/ Trump, anotem per a les presidencials una candidatura que es reconeix com a llibertària i una altra de verda, ambdues portant en el paquet un candidat a president vicepresident clarament identificable amb una minoria ètnica de la federació. No arriben als nostres mitjans, però sí que s'inclouen a la consideració popular. Entre els altres càrrecs d'elecció oberta no procedents dels partits, s'elegeixen dos senadors “de l'estat” (EUA té representació d'estats quasi paritària al Senat i en total pesa poc menys del 20% del que pesa la parafernàlia espanyola de la segona cambra tot i ésser la nord-americana molt més decisiva) i un membre del parlament californià. Tots ells mostren la seva preferència ideològica sense ser necessàriament membres dels partits, així com l'ofici i formació que tenen abans d'entrar en política, descrita amb uns pocs adjectius. A més, s'han elegit aquest cop alguns membres del consell municipal de Palo Alto, de la junta de govern del seu districte escolar i de la universitat comunitària de Foothill-De Anza. En totes elles, almenys mitja dotzena de candidats entren a la llista, els electors dels quals en poden elegir un màxim de tres, tot i permetent, és clar, el vot estratègic de menys de tres. Cadascun d'ells, en espai limitat, mostra la referència personal i programàtica.
Però, més enllà dels noms, són importants en les eleccions generals les decisions sobre les polítiques. Aquest cop s'han sotmès a votació diferents mesures en el format sí/no. Remarco algunes d'aquestes proposicions que vénen enumerades com a iniciatives legislatives i esmenes a la constitució pròpia de l'estat californià (aquí la federació hi pinta poc). Entre aquestes hi ha l'emissió de bons, per una quantia especificada amb tot detall, per tal de finançar les instal·lacions d'escoles determinades, comunitàries i d'ensenyament professional; un nou programa de tarifes hospitalàries per a malalts sense assegurança i cobertura infantil per a hospitals públics a través d'un fons general d'import total tancat; la consideració d'atorgar llibertat condicional per a criminals no violents a través de crèdits per a la rehabilitació, amb uns costos per al comtat fixats; estendre per dotze anys més un recàrrec sobre l'impost personal sobre la renda (la part de l'estat) per a contribuents que guanyin més de 250.000 dòlars, amb increments de tipus marginals que van d'1 a 3 punts percentuals segons l'escala de renda (tota especificada), destinat a millorar l'atenció mèdica i l'escolar dels ciutadans, amb recaptació estimada pel període d'entre 4.000 i 9.000 milions de dòlars; o la modificació de l' impost sobre el tabac per finançar millor l'atenció de la salut, la prevenció, la recerca i el compliment legal de les mesures antitabac. Es demanava aprovació per augmentar 2 dòlars el paquet de cigarretes, amb previsió de recaptació i repartiment. I així fins a altres 14 mesures.
De cadascuna d'aquestes decisions, en el fullet es troba un resum d'una pàgina amb una columna a favor de la mesura i una altra en contra, i molts links de desenvolupament per a qui vulgui. I el llibret més informatiu conté sis pàgines per cada proposta: fonaments (amb gràfiques i detalls), objectius concrets, articulació de la mesura, anàlisi d'impactes fiscals en ingressos i despeses i destinataris afectats en positiu i negatiu. I, finalment, una pàgina d'arguments a favor de la proposta signada per tres persones de currículum identificable, amb una nota al costat, també signada, de refutació d'aquells arguments a favor jutjats en lectura secundària, i simètricament a l'anterior, una pàgina d'arguments en contra de la proposició signada, que incorpora també una nota de rebuig d'aquells arguments contraris, signada per altres que es manifesten en suport de la mesura. Tot això escrit en llenguatge intel·ligible i formalment impecable. Quina enveja! I tot això facilitant el vot per correu rebent les corresponents butlletes sense ni tan sols haver de fer cua per demanar-les i amb l'únic esforç, per acabar exercint el dret democràtic, de retornar-les a una bústia de manera gratuïta.