Els vots i el diable
No és nou i fins i tot s'ha convertit, és clar, en un argument recurrent contra el procés sobiranista català. Però des del Brexit s'han multiplicat les veus que asseguren que això de preguntar a la gent sobre temes importants és un error. Que opinin sobre els pressupostos municipals o sobre on posar els pipi-cans, però a qui se li acut que puguin decidir si la Gran Bretanya ha de sortir de la Unió Europea, si l'acord entre el govern colombià i les FARC és bo o, sacrilegi al cub, si Catalunya es pot independitzar d'Espanya. “Consultar el poble és un mètode de presa de decisions temerari, confús i simple que pot generar solucions errònies però irreversibles. Ningú es fa responsable del que vota, ni es pot exigir a ningú que assumeixi els seus costos.” La frase no l'he tret d'un assistent a l' homenatge a la División Azul a l'Hospitalet de Llobregat fa uns dies, sinó que és d'un catedràtic de filosofia del dret a la Universidad Autónoma de Madrid en un article publicat al diari El País. Perdoneu el meu atreviment a contradir tot un catedràtic, però és que ja n'hi ha prou de tractar la gent d'idiota. La classe política no accepta que la seva incapacitat manifesta de gestionar la crisi dels darrers anys –no només l'econòmica– com li demanava la gent ens hagi dut a la situació actual, al Brexit –en bona part motivat per la por de la diferència–, al fet que Marine Le Pen o Norbert Hofer tinguin possibilitats reals de guanyar les presidencials a França, l'any vinent, o a Àustria, aquest mateix desembre, o que Viktor Orbán pugui proposar les bajanades que proposa. I l'esquerra n'és encara més responsable per haver assumit el discurs de la dreta més neoliberal i haver deixat orfes milers de ciutadans de classe treballadora que s'han refugiat en populismes, els únics discursos que els prometen sortir del sot i els diuen com, encara que aquest com sigui fal·laç. Però és més fàcil tractar la gent d'idiota. Ja se sap, es comença refusant els referèndums i s'acaba dient que els vots els carrega el diable... com dimarts als Estats Units, no?
