Opinió

De set en set

Per cada un, milers

Ja no hi ha driblatges sinó guitzes amb una entusiasta complicitat arbitral

L'actual majo­ria par­la­mentària cata­lana va ence­tar aquesta legis­la­tura esbor­rant qual­se­vol dubte sobre la deter­mi­nació d'acon­se­guir un estat propi. Amb aquesta decla­ració, ja no es trac­tava només de con­vo­car mas­ses al vol­tant d'un lema sinó de fer que les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes aga­fes­sin el relleu de les enti­tats per trans­for­mar les volun­tats en fets. És l'hora de la política, es va dir ales­ho­res. I des d'aquell moment, el govern, el Par­la­ment i molts ajun­ta­ments han estat tre­ba­llant en aquesta direcció. La prova més evi­dent la tenim en el crei­xent nom­bre de càrrecs elec­tes cata­lans als quals se'ls va obrint inves­ti­gació judi­cial. La deter­mi­nació dels gover­nants espa­nyols –empa­rats en la seva legis­lació i en un evi­dent pacte d'immo­bi­li­tat cons­ti­tu­ci­o­na­lista– és per­se­guir, dete­nir, jut­jar, inha­bi­li­tar i, si cal, empre­so­nar tots els càrrecs públics cata­lans que actuïn contrària­ment a la recon­sa­grada cons­ti­tució espa­nyola. Ells també han pas­sat pan­ta­lla i les admo­ni­ci­ons catastròfiques han esde­vin­gut puni­ci­ons: ja no hi ha dri­blat­ges sinó guit­zes i cops amb una entu­si­asta com­pli­ci­tat arbi­tral. I en vin­dran més. Podem fer tan­tes mani­fes­ta­ci­ons com la nos­tra tos­su­de­ria aguanti però això només els empre­nya. L'única manera de fer-los tron­to­llar és demos­trar que dar­rere de cada un dels encau­sats n'hi ha milers de pre­pa­rats per subs­ti­tuir-lo. Pre­gun­tem-nos si hi estem dis­po­sats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.