Això no té remei

Els fets encadenats després de les darreres eleccions espanyoles tracen dos fronts polítics per intentar “reconduir” la qüestió catalana. El tercer és Podem, però Podem no hi compta. Un partit que no aconsegueix la majoria absoluta i que no pot pactar amb ningú només té utilitat limitada com a oposició rampant. Els altres dos fronts són el PP i el PSOE. El PP fins ara només ha sabut reprimir. Ni una idea, ni una proposta, ni res que sigui d'agrair. El PSOE ja té prou feina amb el PSC. Socialistes catalans i espanyols es necessiten, però la incomprensió de la central contra la filial és absoluta. Sentir les declaracions de Susana Díaz esmussa. La gran capitana entén molt bé la sensibilitat i les necessitats del PSC, però no les pot tolerar. Perquè, si les tolera, se li desboca la parròquia que ella ha alimentat amb intolerància anticatalana. Sí, anticatalana. No anticatalanista, que és una altra cosa. Les discrepàncies entre els uns i els altres reviscolaran aviat. Si no és així, la resignació i la humiliació desmuntarien el PSC. Pel que fa al PP, Rajoy s'ha passat la legislatura “reaccionant” i ara esbufega pensant que haurà de fer alguna “acció”. La recepta del president pels pèls consisteix a buscar un nou finançament “autonòmic” que no disgusti ningú. Debades. Missió impossible, senyor Rajoy. Si la memòria no fos tan curta, ho deixaria córrer. I a judicialitzar, fins que peti tot plegat. Els dos fronts polítics per “reconduir” la qüestió catalana només fan que desbocar-la.